Federico Jiménez Losantos s'està posant molt nerviós. I no per la condemna per haver amenaçat amb matar nadons o vexar diputades del Congrés, no. L'home ha tornat del cap de setmana amb els resultats dels sondejos electorals que vaticinen la derrota de les dretes espanyoles (especialment a la Comunitat de Madrid). I a sobre, s'hagut d'empassar les imatges dels presos polítics catalans recollint les actes al Congrés i Senat. "Presos golpistas", segons la sentència del locutor, molt actiu en diversos fronts al llarg de la jornada, i amb clars símptomes d'intoxicació intestinal. És el que deduïm de la seva columna d'opinió a El Mundo, on s'ha quedat a gust repetint la seva paraula màgica: "Terroristas". El pitjor de tot: Que ho som tots menys ell i els que li compren el peix cada dia. Tots. Ja no només bascos o catalans, comunistes o nacionalistes, presos o exiliats. No. Ara s'atreveix amb els (futurs) presidents de les càmeres de representants, la Meritxell Batet i en Manuel Cruz: "Dos nacionalistas del PSC, acreditados enemigos de España y la Constitución"
El periodista arribava a aquesta conclusió després de redactar un article abjecte, en el que alegrement relaciona ETA amb el primer que passava per allà. Des de clàssics com Josep-Lluís Carod-Rovira ("Rovireche", li diu) fins a Pasqual Maragall o José Montilla, que van permetre "representar políticamente a la ETA" a Esquerra Republicana. Segons la lògica de Losantos, Pedro Sánchez segueix premiant "els nacionalistes del PSC" amb les esmentades presidències, per rematar amb un "van ganando los asesinos". La coctelera del locutor, plena a vessar amb els seus ingredients favorits. Només faltava agitar-la i... posar-hi música. Ho feia a EsRadio, a ritme de pasodoble:
Losantos es posava el "traje de luces" per intentar insuflar forces a la seva audiència. Però potser s'ho veu tot molt magre, i l'ha fallat la veu en "llegir la cartilla" a l'electorat dretà. "Cómo haya alguien que haga...mmm me quedo en casa, se va a quedar sin patrimonio, sin toros... acabarán prohibiendo el fútbol". Hecatombe. Apocalipsi. Armageddon. Tot a fer punyetes. Només queda "la honrilla": "PP, VOX i Cs, si van juntos a lo mejor se consigue una derrota digna" per lluitar contra el comunisme, socialisme, separatisme o animalisme terrorista i assassí. "Palabrita del niño Federico".