La tristesa és una nefasta companya de viatge. La solitud, també. I l'actor Fermí Fernández s'ha trobat amb aquests dos indesitjables sots en el seu recorregut vital. L'estimat integrant de 'Polònia' compartia amb els seus seguidors el seu estat d'ànim, sense aclarir-ne les causes, però posant un exemple molt precís de la intensitat de l'episodi i de com el combatria: desaparèixer al volant, sense rumb, fins que passés la tempesta. "Sabeu aquells dies que agafaries el cotxe, un paquet de kleenex, posaries la cançó que més t’agrada en bucle i no pararies fins que s'acabés la benzina? Doncs és avui. Què faig?"
La pregunta de Fernández, que tantes vegades ha fet petar de riure els i les catalanes al teatre i la televisió, però que no amaga els seus sentiments més profunds, com quan va emocionar l'audiència de TV3 parlant de l'abandonament de la seva mare, no va quedar sense resposta. Molts l'encoratjaven a fer allò que li venia de gust: posar-se al volant i plorar el que li calgués, fins que trobés la pau interior que havia perdut. D'altres li proposaven plans alternatius, alguns més sostenibles i ecològics que cremar benzina. També hem pogut llegir missatges de persones més personals, oferint-li companyia i aixopluc emocional. Tot plegat, un veritable allau d'empatia, comprensió i alegria que Fernández de ben segur ha agraït.
Detall significatiu: el que sí sabem és que en Fermí va acabar agafant el cotxe fins molt tard per motius, però, professionals: per tornar de la funció de l'espectacle 'Ossos' que va oferir juntament amb Toni Albà a Llinars del Vallés. Esperem que hagi trobat el consol que necessitava, i que torni a encomanar-nos la seva alegria ben aviat.