Fermín López, 20 anys, andalús i culer, parla en català i fon la xarxa

Hi ha una mena de mantra absurd, fals i malèfic sobre la llengua catalana. Això que és impossible per a un castellanoparlant parlar, llegir o entendre el català, i més encara si resulta que ets andalús. En aquest punt hem de fer un rèquiem pel José Joaquín, el famós clarinetista de la Banda Municipal de Barcelona, aquell no ha tingut temps, però sobretot ganes, de treure's el nivell més bàsic de competència en l'idioma oficial del territori al qual va arribar fa 27 anys. Clar, el paio volia treure's la plaça pública via oposició, però el van tombar. No complia els requisits ni els mínims exigibles. Immediatament, el J.J., amb l'ajut del seu advocat de Convivencia Cívica Catalana i els seus contactes al PP de l'Hospitalet de Llobregat, van iniciar una croada patètica: la de "me han despedido por no hablar en catalán". Mentides i victimisme. Combinació guanyadora.

Doncs mira, resulta que un congènere andalús està passant la mà per la cara al José Joaquín, reblant en clau de la riota feta carn del músic i màrtir de la españita acomplexada i intolerant. Un futbolista de 20 anys, per a més senyes, natural d'una petita localitat d'Huelva, El Campillo. Va arribar a Catalunya l'any 2016, amb 13 anys, i va entrar a La Masia. Parlem de Fermín López, una de les joies sorgides del planter i que s'ha consolidat al primer equip per talent, esforç i constància. Té fusta de crac, el Barça té un tresor. Com Gavi, com Pau Cubarsí, com Hèctor Font, com Lamine Yamal. El futur és molt més brillant que el present, el culer pot mantenir l'esperança.

En Fermín i en Lamine són els protagonistes d'un vídeo que fa sentir alegria i orgull als catalanoparlants. Un andalús i un jove de Rocafonda, a Mataró, fent servir la llengua del país amb naturalitat. Clar que sí. José Joaquín, apunta. El moment del migcampista és especialment divertit, li demana a l'entrevistador si vol que la gravació sigui "¿en catalán o en castellano?", amb un accent andalús molt marcat.  La resposta és "en català, sí?" Increïble, al Fermín no se li gira el coll com a la nena de l'exorcista i entra en pànic: tot el contrari. Assenteix amb el cap, somriu i respon: "Home..." Una mena de '¿por quién me has tomado, por José Joaquín?' D'acord, és una interpretació, però s'acosta a la realitat. Recordin una cosa: el noi no és només jugador de futbol d'elit. També és estudiant de carrera. Estudis. Precisament el que li fa mandra al clarinetista.

El missatge dels futbolistes no resulta una oda idiomàtica, ni de bon tros. Però és que no cal. "Hola a tots, som el Fermin i el Lamine, i avui jugarem al "qui és més probable que"". Olé tú, noi. Lamine remata: "Recordeu donar-li like i seguir el Barça a totes les xarxes socials". I tant que en teniu, el m'agrada. Per macos. Endavant, parella.