El pròxim 20 de novembre comença a Qatar un Mundial de futbol estrany i polèmic. La màxima competició de seleccions es disputarà a la tardor, tocant a les portes de l'hivern. Una raresa que té un raonament climatològic: les temperatures al desert del Golf Pèrsic són més suportables que a l'estiu, l'època habitual de la cita. El que és més difícil de pair, i que indigna a milions d'aficionats del futbol que veuen més enllà de l'esport de la pilota, però, és que el país amfitrió sigui un referent espantós en matèria de drets humans, amb la seva posició contra els col·lectius LGTBI+ o el maltractament dels operaris que han aixecat les instal·lacions en les que tindran lloc els partits. Ben mirat l'elecció d'aquest país sembla una vergonya insostenible, però la pilota és a punt de rodar. I no passarà res.
Malgrat aquest panorama tan convuls, jugar un Mundial és una de les fites més increïbles per a un futbolista d'elit. I la gran majoria d'ells no fan gaire cas a les notícies extra esportives: volen jugar i prou. Durant aquests darrers mesos de temporada amb els seus clubs hi havia dos miracles que molts d'ells demanaven als seus sants favorits: el primer, no lesionar-se. I el segon, ser un dels escollits pel seleccionador. Una combinació guanyadora, com si et toqués l'Euromilió. És el cas, per exemple, d'Ansu Fati... o d'un altre company del Barça, el valencià Ferran Torres. Tots dos marxen amb gran alegria, per l'elecció i per fer-ho com a líders de la taula classificatòria.
Ferran Torres i Sira Martínez, molt enamorats
L'elecció del davanter culer va generar crítiques a la meseta. Ben mirat, quina elecció d'un jugador del Barça no ho fa? El madridisme, molt picat perquè Luis Enrique Martínez no cridés Sergio Ramos (al que Florentino Pérez va fer fora del Reial Madrid, que ningú se n'oblidi), li ha dit de tot a l'entrenador asturià i al mateix jugador. El clam més habitual és de tipus personal i familiar: Torres és la parella de Sira Martínez, la filla genet de l'ex jugador del Barça i guanyador d'un triplet en la seva època de mister al Camp Nou. Nepotisme, endollat, etcètera, etcètera. Plors i plors. Barrejar qüestions i emmerdar-ho tot, el conte que mai no s'acaba. Sembla que no poden suportar que un culer sigui feliç, ni dins (líder) ni fora de la gespa. I la realitat és que el valencià i la catalana, que van començar a festejar quan ell jugava al Manchester City de Pep Guardiola, estan molt enamorats.
L'última abraçada a Ferran Torres amb un dels seus amics més fidels
El cas és que en Ferran ja està concentrat amb la resta del seleccionats a la ciutat esportiva de Las Rozas, al costat dels Sergio Busquets, Gavi, Jordi Alba o Ansu Fati (també víctima d'atacs fastigosos). Un parell de dies d'entrenament i marxaran tots a Amman, a Jordània, on disputaran un amistós abans de tocar terra a Qatar i jugar el primer partit el dia 23 contra Costa Rica. Torres s'ha acomiadat dels seus éssers estimats abans de deixar casa seva, és clar. I els que més trobarà a faltar seran els seus gossos, n'és un gran amant d'aquests animals. Un d'ells li ha regalat l'abraçada més tendra. Tendra i intensa: no li ha deixat preparar-se en la seva darrera sessió de gimnàs casolà. "Así es muy difícil", li confessa a la seva parella.
Un mes sense els amics més fidels poden fer-se molt llargs. Això sí, té assegurada una rebuda de campionat. Guanyi o perdi.