Els culers no podem estar més feliços pel que està passant aquesta temporada. Des que va arribar Flick a la banqueta, el Barça és una màquina. Una màquina de jugar bé, de marcar gols a tutiplén (gairebé en la meitat dels partits d'aquesta temporada ha marcat 4 gols o més, una autèntica barbaritat), de guanyar (l'equip està imbatut en aquest 2025, i amb 'Chesny' a la porteria encara no coneix la derrota) i d'optar a tots els títols possibles. Els aficionats blaugranes ja salivem amb la possibilitat d'un triplet, guanyant Copa, Lliga i Champions. De moment, pinta molt bé la cosa: a la final de Copa contra el Madrid a Sevilla el 26 d'aquest mes, líders a la Lliga amb tres punts d'avantatge sobre el conjunt blanc i a quarts de final de la Champions on espera el Borussia de Dortmund.
Eufòria al vestidor del Barça, de jugadors, tècnics i aficionats, somriures i uns futbolistes que de la mà del tècnic alemany van com motos. En alguns casos, és absolutament sorprenent el nivell que estan demostrant aquesta temporada. Jugadors que l'estiu passat molts culers haguessin embolicat de regal, amb un llacet, i els haguessin venut o gairebé regalat, enguany semblen candidats a guanyar la Pilota d'Or. Homes per qui cap aficionat donava un duro, avui són imprescindibles. La llista és llarga: Koundé, Íñigo Martínez, Balde, De Jong, Lewandowski, Raphinha i un llarg etcètera. Nanos del planter que semblen veterans i juguen com els àngels, com Cubarsí, Casadó, Fermín o Lamine Yamal, futbolistes descomunals com Pedri... I no ens oblidem d'un nom que té tothom amb els ulls com a taronges: Ferran Torres.
El davanter valencià, com l'au Fènix, ha ressorgit de les seves cendres i gràcies a la seva força de voluntat, confiança en ell mateix i mentalitat, ha callat boques a tothom. Un jugador assenyalat permanentment, motiu de mofa pels aficionats, que ningú entenia per quins set sous es va pagar una morterada pel seu fitxatge, que ara està demostrant que és el millor 12è home d'Europa. El de Foios no desaprofita cap oportunitat que li dona Flick, ja sigui entrant com a suplent substituint algú del trident d'atac (Lamine-Lewy-Raphinha), ja sigui començant el partit com a titular. Sempre que juga, mulla... És el que té viure sota l'aigua, com els taurons...
Últimament, marca sempre que juga, contra Osasuna, Girona o aquest dimecres aconseguint l'únic gol del partit en la victòria al camp de l'Atlètic de Madrid al Metropolitano a la Copa. I això si mirem només els darrers tres partits, perquè porta unes setmanes sucant cada vegada que juga. Algú que celebra els gols posant-se dos dits a la templa, incidint en la seva mentalitat guanyadora, i a qui tothom coneix com 'El Tiburón'. Enrere han quedat les conyes comparant-lo amb altres peixets més inofensius. Ara, s'ha guanyat a pols ser un esqual del futbol. D'on li ve, però, aquest sobrenom? Per què el va triar? Fa un temps va dir que “Es la mentalidad que siempre he tenido y que ahora ha dado sus frutos porque dentro del campo se refleja. La gente solo ve el Ferran de los 90 minutos en el campo. Nadie sabe lo que llevamos detrás, las horas de entrenamientos, con preparadores físicos, las horas de entrenamiento con preparadores físicos, de psicólogos, de descanso, o de alimentación. Quiero mostrar que, aunque no te salgan las cosas, sufras muchas críticas o nadie confíe en ti, tienes que llevártelo al lado positivo y que te motive”.
Un tauró encantat de la vida amb aquest malnom. Però realment, la cosa té un curiós origen. En conversa amb Jordi Wild, Torres explica que "todo empieza con una entrevista muy graciosa de (Ilia) Topuria", reconegut aficionat del Reial Madrid, on li van preguntar per un rival temible, Alexander Volkanovski, "le dijeron que si tenía que luchar contra los peces grandes y tal... y Topuria, seguro de sí mismo, cómo no, responde: 'Aquí solo hay un tiburón'. Y le contesta el reportero: '¿Quién es el tiburón? ¿Volkanovski, no?', y él: 'No, el tiburón soy yo. Los demás son unos sardinitas'".
Després d'això, "se lo conté a mi grupo que nos sentamos juntos en la mesa a comer en el Barça, y sin más, no le dimos bombo ni nada". Total, comença la pretemporada, a marcar gols, "y mis compañeros son así de graciosos y empiezan a ponerme tiburones en Instagram cuando subo fotos. La bola se fue haciendo más grande hasta que a día de hoy me creo con mentalidad de tiburón".
mentalidad tiburón 🦈 pic.twitter.com/6Q4GayID04
— 𝓛𝓪𝓾 (@FcbLaura) April 3, 2025
Als peus de Ferran. Al Barça s'haurien de plantejar que quan ell tingui la pilota en atac, per la megafonia de l'Estadi Olímpic soni la música de John Williams al Tiburón d'Spielberg.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!