Ferran Torres, aquesta temporada, està sent més tauró que mai. Tot i les crítiques d'alguns culers, tot i que no acabessin d'estar satisfets en temporades anteriors, on més aviat semblava una sardineta o un salmonete, ell va confiar en ell mateix i amb un fort treball mental ha aconseguit creure en les seves capacitats i aprofitar cada vegada que Hansi Flick el posa a la gespa. La majoria de vegades, sortint de la banqueta i substituint algun company titular. Però el valencià, quan disposa de minuts, acostuma a sucar sempre. El jugador que sortint des de la banqueta porta els mateixos gols, per exemple, que un titularíssim Bellingham al Reial Madrid o més que un altre titular indiscutible d'Ancelotti, Rodrygo. 

Sense anar més lluny, el de Foios va aconseguir el passat diumenge un doblet al camp de l'Atlètic de Madrid. Al poc de substituir Dani Olmo, el davanter va aconseguir un sensacional gol rematant amb el cap una centrada de Raphinha, establint el 2 a 2 al marcador. I ja al descompte, després que el mateix company robés una pilota a la defensa matalassera, marcant el definitiu i brutal 2 a 4 que significava un cop a la taula del seu equip, una reacció estratosfèrica al camp d'un rival directe, remuntant un 2 a 0 en contra en 25 minuts.

Ara, Ferran Torres és amb la selecció espanyola, envoltat de companys de vestidor blaugrana, com el seu bon amic Pedri, Dani Olmo, Cubarsí o Lamine Yamal. D'alguns d'ells ha parlat en una entrevista pel Mundo Deportivo, on a banda de parlar del seu estat de forma, del Barça, de la Roja o de qüestions esportives, ha respost a un test de preguntes i respostes ràpides, explicant algunes intimitats del vestidor i alguna situació viscuda per ell mateix amb algun aficionat. Per exemple, parlant del vestidor, ha confessat que si tornés a néixer, li agradaria ser justament Pedri; amb quin company no viuria ("Que me perdone, pero creo que con Gavi. No sé cómo sería vivir con él, pero mejor no descubrirlo"); que "Lamine o Pedri son bastante sardinitas"; que el més bromista a l'equip, ell a banda, és Èric Garcia o que a qui li agrada més tocar els nassos és a Dani Olmo i Pedri, "porque entran al trapo. Y si me junto con Èric, más aún"; 

També s'ha obert sobre ell i els seus gustos. Es torna boig (i s'atreviria a cuinar-la) per una paella valenciana, "la tradicional, con pollo y conejo", que no descarta l'experiència de banyar-se amb taurons ("A ver quién tiene lo que hay que tener..."), que si fos una persona anònima, no coneguda, el més boig que faria seria "Pegarme una buena farra sabiendo que nadie me conoce" o també ha confessat "Algo muy surrealista que le haya pasado como famoso", i ha revelat què va passar un dia que va topar amb un fan seu, un aficionat del Barça, que el va aturar en reconèixer-lo. Recorda com aquest seguidor li va demanar, com fan molts (tot i que cada vegada menys, ja que ara tothom vol fotos o selfies amb el mòbil), o millor dit, com feien molts, un autògraf. Normalment, els fans que ho demanen van amb una llibreta, un full, o que els hi signin a la samarreta del Barça. Però aquest aficionat va demanar-li el seu autògraf... al braç. I no només això, sinó que després de la seva signatura a la pell del culer, aquest "se la va tatuar"... D'això se'n diu un tauró deixant la seva queixalada...

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!