Antonio García Ferreras és un campió. Campió del periodisme, però especialitzat en la claveguera. L'halo d'objectivitat, rigor i pluralisme del comunicador és un miratge. L'han enxampat tantes vegades en fora de joc que empassar-s'ho no és un acte de fe, és una altra cosa: CDR terroristes, "esto es muy burdo, Inda, pero vamos con ello", els àudios de Florentino Pérez, etcètera. El de La Sexta reparteix joc entre els seus aliats, i la recompensa arriba en forma de reconeixements públics com el de fa unes hores: el lliurament dels Premis de la Guàrdia Civil 2023 en la categoria del periodisme. Li ha tocat un dels guardons, i el de 'Al Rojo Vivo' no s'ha volgut perdre la cita.
El motiu per condecorar el periodista és, citem literalment, "la cobertura informativa de operaciones y actuacionses desarrolladas por efectivos de la Guardia Civil" als seus espais i a la cadena en general. Cosa que, en realitat, no està gens mal parida: té línia directa i, quan s'ha de fer un favor, el fa sense pensar-s'ho dues vegades. En el seu discurs d'agraïment ha esmentat algunes d'aquestes operacions policials; evidentment les menys polèmiques i innòcues per a la seva imatge pública i professional. "Yo hoy aquí me siento como en familia. Es la Guardia Civil, por todo, por tanto, por estar en un balcón en Girona, salvando a alguien en una playa..." L'Antonio s'ha desfet. Estava emocionat. Massa.
El discurs de Ferreras va arribar després de l'entrega protocol·lària del diploma acreditatiu que, segurament, ja decora el seu despatx a Atresmedia. Glamur, glamur, ben poc tenia el DIN-A3 color V.E.R.D.E. amb el que va marxar a casa. Però com que la cosa anava de sentiments, estarà ben content amb el pongo. Tant que, fidel al seu estil futbolero o merengón, es va marcar un gest que deixa amb els ulls com taronges. S'ha begut l'enteniment. Després de rebre el paperot, apunta amb el seu dit índex al cor i immediatament el dirigeix cap al públic assistent. Com si hagués marcat un golarro, tu. Llàstima que el realitzador de l'esdeveniment decidís fondre la imatge en el moment més inoportú. Però veure'l, el vam veure.
Per què, Antonio? A qui anava adreçada la dedicatòria en pla Vinicius? Potser hi havia Ana Pastor, la seva dona, entre els assistents? O els seus subordinats a La Sexta? Eren, per contra, els seus superiors? O tractava d'adular Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior, qui presidia l'acte? En tot cas, la seva efusió i extemporaneïtat crida l'atenció. La xarxa no dona crèdit amb el xou benemèrit de Ferreras, perquè malgrat conèixer perfectament el personatge, la sensació de presa de pèl de tot plegat és evident. I les crítiques, sagnants. Enhorabona. O no.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!