Defensar allò indefensable s'està convertint en missió impossible fins i tot per als monàrquics més convençuts. No tots, és clar, perquè la capacitat del trifachito per practicar el funambulisme més descarat és una habilitat digna de talent show televisiu. El covard discurs de Felip no hi ha per on agafar-lo. Sí, molt bé. Va recolzar els sanitaris que lluiten contra el coronavirus (faltaria més!), va esperonar la ciutadania amb formes i paraules molt gastades, i va intentar hipnotitzar els seus seguidors amb un mostrari de ganyotes i gestos de gabinet de comunicació que li feien semblar un telepredicador. Però ho va fer tard, malament, i obviant allò que realment crema en l'opinió pública sobre la Corona: l'escàndol milionari de Joan Carles, aquell que va dir "lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir".
L'endemà de la pantomima reial els tòtems mediàtics han hagut de dir la seva. I queda clar que Felip s'està quedant sense aliats. Un d'ells és Antonio García Ferreras, que encara no 'abdica', però li queden dos 'telediarios'. No ho pot amagar: "No basta. Esperábamos mucho más. Tenía que ponerse en primera línea por el escándalo, y no lo hizo". De fet, el presentador de 'Al Rojo Vivo' té clara quina va ser la notícia: la cassolada eixordadora de la ciutadania, més llarga i contundent que el paperot retransmès per totes les teles. Un estrèpit que ha arribat a Zarzuela: "fueron conscientes en la Casa Real. Tienen un duro reto por delante, tiene que responder".
Así fueron las caceroladas por toda España contra el rey https://t.co/ce2rxhz7YO
— AlRojoVivo (@DebatAlRojoVivo) 19 de marzo de 2020
🔴 'Coronaciao' cantaban ayer algunos balcones mientras hablaba Felipe VI. #coronavirusARV ▶ https://t.co/YZxavHo2Sa pic.twitter.com/wZZ6VNAoBL
— AlRojoVivo (@DebatAlRojoVivo) 19 de marzo de 2020
El periodista i col·laborador Antonio Maestre rematava la 'faena': "Felipe solo mira por su supervivencia. Ha utilizado el coronavirus para que no se hable del escándalo. ¿Para cuándo la lealtad del Rey con su pueblo?". Ferreras aguanta la respiració i intenta contenir-se, però la realitat és impepinable. No cola, Borbons.