El xou de Cayetana Álvarez de Toledo al 'Preguntes Freqüents' de TV3 encara belluga. La marquesa de Casafuerte, diputada del PP (a hores d'ara encara no l'han feta fora) per la demarcació de Barcelona, va escopir contra el català amb un numeret marca de la casa durant la promoció del seu darrer llibre. Numeret, sí: és a dir, insultar els catalanoparlants i rebutjar utilitzar el famós pinganillo, una deferència del programa perquè no es perdés amb el complicat, inintel·ligible i malèvol idioma propi de Catalunya: "Entre españoles no utilizamos pinganillos, que eso es como dar a entender que somos extranjeros entre nosotros o que el castellano es una lengua extranjera". Qualsevol comentari sobre aquesta actitud supremacista i maleducada sobra, la veritat.
Una cosa molt diferent, però, és comprovar qui fa costat a la protagonista d'aquesta història. Unionistes, catalanòfobs, ultres, monolingües de la dreta més rància? D'acord, això va dins del pack. Ara bé, quan els aliats de la Cayetana són joves, suposadament progressistes i, a més a més, procedents de territoris on el català és una llengua molt utilitzada pels seus habitants, doncs home, com que la cosa té un altre color i una altra càrrega. És el que ha fet un col·laborador molt actiu d'Antonio García Ferreras i Ana Pastor a La Sexta: el periodista d'Alcoi, en nòmina a Newtral i resident als EUA, Emilio Doménech.
Doménech és un expert en la política nord-americana, malgrat la seva edat: 31 anys. Ara bé, el que passa a la Península sembla que o 'le pilla lejos', com a Errejón, o tant de temps a la diàspora ha fet aflorar la seva versió més hispanocèntrica. Cadascú pot tenir la seva opinió sobre qualsevol tema, faltaria més. Però tenir-la no significa ni ser posseïdor de la veritat ni tan sols estar a prop d'ella. I la seva al voltant del tema Cayetana és un fidel reflex d'aquesta situació, o si més no és la resposta que està rebent a les xarxes socials. Retrets tan contundents que fins i tot li han fet retirar-se, ofès perquè no li compren la moto. Tot comença així: l'Emilio no entén que un internauta consideri "inaudito que una diputada por Barcelona no hable catalán. Me parece una falta de respeto que siendo su trabajo representar a los catalanes, no hable ni intente aprender el catalán". I respon això: "Si a la Comunidad Valenciana viene un tipo a vivir con 35 palos que por cualquier motivo no aprende valenciano, lo que me interesa es que sepa defender los intereses de sus constituyentes. Parece que os da rabia porque habéis convertido a la lengua en algo identitario". Epa. Som-hi, a ballar.
Resulta que, segons Doménech, la qüestió de l'idioma propi del país no és pas una qüestió de cultura, sinó una pràctica que té a veure amb una imposició de "claro sentido político nacionalista que detesto". Vaja, la Cayetana no podia haver trobar un aliat millor. Nacionalismes dolents, menys l'espanyol. L'Emilio fins i tot intenta supera-la, en escriure que "TV3 impone de forma burda" el català a Catalunya. Amb dos d'allò. I per acabar d'adobar-ho, té els bemolls d'afirmar que el català no és llengua comuna, quan li retreuen que "imagina que viene un tipo de 35 palos a EEUU y que por algún motivo no quiere aprender inglés". Retratado, en castellà, i retratated, en anglès macarrònic.
Lo que se ve en la entrevista de CAT no es cultura, es imposición. Y una imposición con un claro sentido político nacionalista que detesto. Eso es lo que critico. El señalar. El apartar al que no se adapta a lo que unos pocos quieren.
— Emilio Doménech (@Nanisimo) November 22, 2021
No tiene nada que ver porque habla la lengua común.
— Emilio Doménech (@Nanisimo) November 22, 2021
Yo en ningún momento he dicho que la lengua tenga que desaparecer. De hecho defiendo la mayoría de políticas educativas para su defensa. Hablo de imponer y de forma tan burda como TV3 en ese caso.
— Emilio Doménech (@Nanisimo) November 22, 2021
Malgrat els seus intents per escapolir-se de la patinada, el periodista ha begut oli. I les xarxes han reaccionat a les paraules molt decebuts amb aquestes manifestacions tan esbiaixades venint d'algú al que tenien respecte i certa admiració per les seves intervencions des dels EUA. L'Emilio ha perdut el seu crèdit, també entre els seus col·legues del País Valencià. La repassada no és agra, però sí molt encertada. Fem un tast de les crítiques que està rebent.
Xiquet, gràcies per no res.