Dia de Clàssic i de Tsunami Democràtic. Després del canvi de data per les protestes post-sentència, el FC Barcelona rep avui el Reial Madrid al Camp Nou. Però ni l’ajornament que va imposar la Federació Espanyola de Futbol ha aconseguit que el partit esquivi les manifestacions: si un Barça-Madrid ja és vibrant de per si, aquest vespre s’hi afegeix la convocatòria de la plataforma independentista. Si hi ha algú que ha experimentat en pròpia pell l’adrenalina d’un duel així, aquest és Luis Figo. Amb les samarretes dels dos equips, per cert. L’exfutbolista portuguès és especialista en Clàssics. I pel que ha explicat en una entrevista a El País, sembla que ara també és expert en política catalana.

EFE

Al suplement Icon del diari El País, Figo es refereix als independentistes catalans com a persones desinformades, que viuen un engany i que fracturen la societat: “Veo a Cataluña con tristeza. Es una tierra maravillosa y la gente está viviendo allí seguramente malinformada. Les han prometido algo, pero nunca lo van a llevar a un fin. Cuando ves las imágenes que ves y a la ciudad dividida… Es triste. Es mucho mejor que haya cordialidad”, afirma. Fins i tot assegura que sap com acabar amb la crisi política entre Catalunya i Espanya. Però ho manté en secret: “Soy extranjero, prefiero no opinar. Yo tendría la solución, pero no me compete. Mejor no hablar de política”. Potser espera que algun polític li pregunti com s’ho han de fer.

GTRES

El 2020 farà 20 anys que Figo va abandonar el Barça, de la nit al dia, per marxar al Madrid de Florentino Pérez. Dels aficionats culers que encara el critiquen, l’exfutbolista portuguès diu això: “Los que me llaman Judas y traidor deberían ser un poco más creativos. Ya es repetitivo…”. Ara viu a la capital espanyola i viatja poc a Barcelona perquè no hi ha perdut res: “No reniego de mi pasado, solo puedo decir cosas buenas de la ciudad. Pero no voy mucho porque actualmente no tengo demasiado que hacer allí. Pero si debo ir a Barcelona, voy. Como dicen en mi país: ‘Si tienes miedo, compra un perro’. Y yo tengo tres, así que no tengo miedo”. Por? Ni que a Barcelona algú volgués llençar-li un cap de porc...!