No hi ha cap mena de dubte que l'home del dia, des d'ahir al vespre, és Josep Guardiola i Sala. L'entrenador del Manchester City, el millor entrenador del món, va tornar a donar una lliçó al món del futbol. El seu equip va passar per damunt del Reial Madrid. Tova històrica. Humiliació sense pal·liatius. Un tiki taka descomunal que va veure tothom i que ha rebut els elogis merescuts que s'han repetit al llarg del dia. Felicitacions por doquier. Els seus amics, com Jordi Basté, orgullosos d'ell. Els seus detractors, havent de reconèixer la superioritat i la brutal exhibició del conjunt citizen a l'Etihad Stadium. I la gent que més l'estima?... Orgullosíssims i emocionats. Només faltaria.
A les grades de l'Etihad Stadium, la seva família. La seva dona i els seus fills, assistint, com la resta del planeta, a la brutal victòria, pel quant i pel com, del conjunt entrenat pel seu Pep contra el Reial Madrid. Un Pep que cada vegada que l'equip marcava o creava una bona ocasió, es girava eufòric mirant i esperonant la grada amb els aficionats, i que segur que alguna d'aquestes mirades la va dirigir cap a la zona on estaven els seus, la seva dona Cristina Serra i els seus fills, Maria, Màrius i Valentina. Una zona des d'on la seva filla gran es preparava pel que havien de viure (i que encara ni s'imaginaven): un dels partits més espectaculars que ha dirigit el seu pare des de les banquetes. I en van uns quants.
Aquesta era la vista just quan sonava l'himne de la Champions i abans de començar el festival. Dues hores més tard, amb el 4 a 0 ben lluminós al marcador, l'èxtasi absolut, també per part de la Maria, que queia rendida a les virtuts del seu pare com a entrenador de futbol, el millor. Escriu la filla de Guardiola un sentit missatge en anglès, amb un afegit en català. Les dues paraules més boniques de la nostra llengua: "Another masterclass of footbal. Pep, genious. So proud. T'estimo". I atenció també al detall de dos cors, blau cel, com no podia ser d'una altra manera, en homenatge als colors del seu equip. Després, un cop l'àrbitre va xiular el final del partit, tocava el torn de les abraçades. D'unes abraçades i una cara de felicitat com només els seus fills i la seva dona poden fer. En la primera imatge, dues de les tres dones de la seva família, la Cristina i la Maria, absolutament desfermades. En la segona, l'abraçada del Pep al seu fill Màrius, orgullós. Unes imatges que han fos la xarxa:
Els Guardiola, commovent els culers. Vaticinem que no seran les úniques abraçades i petons que es faran pare i fills o amb la dona aquesta temporada. Al City encara li falta guanyar la Premier (és a punt de fer-ho, de fet, ho farà aquest cap de setmana si guanyen el Chelsea), la copa anglesa (han de jugar la final contra el rival ciutadà, el Manchester United) i la Champions (on s'enfrontaran en la final a l'Inter de Milà)... Veient-los jugar ahir, sembla impossible que no guanyin els tres títols. Vaticinem unes setmanes plenes d'alegria, amor, abraçades i petons a cals Guardiola Serra... I a les llars de molts culers.