Els culers, perdó, alguns culers, aquest diumenge hem estat d'enhorabona. Pel partit que va tancar la Lliga al Camp Nou, entre el Barça i el Vilarreal? Evidentment no. Un bunyol amb majúscules, un partit indecent per acabar la temporada amb més pena que glòria, amb una nova derrota. Esperem (i confiem), però, en Xavi Hernández i que després de classificar l'equip per la Champions de l'any vinent, agafant i preparant l'equip des de la pretemporada, la temporada vinent per fi tornin a arribar els èxits, les victòries i els títols. Títols que sí ha aconseguit el Manchester City. Molts (alguns) culers com servidor, celebrem cada triomf que aconsegueix el millor entrenador que hem tingut mai, i per extensió, el millor entrenador de la història: Pep Guardiola. Sigui amb l'equip que sigui, enamorats fins la fi dels temps del joc i l'estil que ell proposa, per molts haters que tingui a les espanyes, a Madrid, però també a Barcelona, alguns nostàlgics del millor Barça de la història ens alegrem tremendament quan el tècnic de Santpedor guanya títols apostant pel futbol que fan els seus equips. I ara ha pogut celebrar un nou títol que guardar-se al sarró, una nova lliga anglesa. Llàgrimes del Pep i llàgrimes dels guardiolistes, com servidor. Es mereix tot el bo que li passi:
El seu City s'ha proclamat campió a la darrera jornada. De fet, al darrer quart d'hora de la darrera jornada. Havia de guanyar a l'Etihad Stadium l'Aston Villa per proclamar-se campió de la Premier, o fer el mateix resultat que el seu màxim rival, el Liverpool. L'equip de Jurgen Klopp va fer els deures i va guanyar. Però el Manchester City de Guardiola li va veure les orelles al llop i anava perdent 0 a 2 a falta d'un quart d'hora. Es van encendre totes les alarmes, però dos gols de Gundogan i un de Rodri van capgirar el marcador i sumar els tres punts que li faltaven. Com han rabiat molts... I com ho hem celebrat uns altres. Aficionats del Pep i seguidors del conjunt citizen... I evidentment, la família de l'entrenador català. Primer, a les grades del mateix estadi, després, damunt la gespa, la dona i els tres fills de l'entrenador estaven exultants i orgullosos del seu marit/pare. Cristina Serra i els tres fills, Maria, Màrius i Valentina, quatre aficionats més, emocionats mentre la resta de seguidors saltava a la gespa del seu estadi celebrant el títol. Preciosa imatge de la dona i les filles, on es pot veure com la petita és clavada al seu pare quan aquest era un jove que somiava a triomfar al Barça. Després, imatge emocionant de tota la família amb la copa:
Guapíssims i feliços tots cinc. I meravellós veure com s'assemblen la petita de la família, la Valentina, amb el seu pare quan tenia si fa no fa la mateixa edat:
La celebració, però, no s'ha acabat aquí. Ni tampoc al vestidor. Després, nit de festa a Manchester, a la meitat blau cel de Manchester, amb Maria Guardiola publicant més imatges sensacionals:
Meravellós Pep Guardiola, meravellosa família. Segur que no seran les darreres imatges de celebració eufòrica que veurem de tots ells. Perquè en Pep continuarà guanyant títols tota la seva vida. I nosaltres, i especialment, la seva dona i els seus fills, contents de veure-ho.