TV3 ha trobat la cirereta del pastís d'una programació líder. D'ençà que es va voler girar el timó de la cadena per deixar de parlar de política i del procés, tots els nous programes van dirigits a fer una TV d'entreteniment on es reservi la política als Telenotícies i als programes de producció pròpia, com Els matins, Més 324 o Tot es mou. Una decisió lògica: TV3 és una cadena de periodistes i no saben fer xou, humor o entreteniment més o menys frívol .Per això els programes no informatius s'externalitzen, amb millor o pitjor resultat. De tots els programes de la temporada que hereta Sigfrid Gras de l'època Sanchis, el més exitós és Eufòria. Deixant de banda les acusacions de plagi dels trincos, és el gran producte que li faltava a TV3 per promocionar l'entreteniment en català (i la música en català) entre els joves. Per això ha resultat inexplicable la decisió que van prendre la cadena i la productora de triar de convidat especial de la gala final un cantant català, òbviament, però que va decidir cantar en castellà. És Nil Moliner.
Nil Moliner va passar pel "peatge" de cantar 30 segons d'una cançó en català, un petit fragment de 'Som ocells', però després ja es va passar a una cançó sencera, llarga, de tres minuts i en castellà, Dos primaveras, que era la que volia promocionar perquè és del seu últim treball. El programa ho va vendre com un "medley" per intentar ocultar el que estava passant: l'artista volia promocionar un tema seu en castellà i TV3 no va saber veure la contradicció. Eufòria s'enorgulleix de fer cantar els joves (siguin concursants, fans o espectadors) en català però per la Gala final, el moment culminant, un artista català consagrat diu que canta en castellà, que això ven més i aconsegueix arribar a més gent. Aquest és el missatge que rebien els concursants, futurs artistes de la cançó catalana. El panorama era desolador. Pífia descomunal de TV3 i Veranda TV. A twitter, crítics culturals i espectadors es posaven d'acord: vergonya aliena.
La segona edició la va tornar a guanyar una noia, la Jim, i Marta Torné es va emocionar i va plorar en directe quan reconeixia la immensa feina que hi ha al darrere d'aquest gran format. La Torné, capaç del millor i del pitjor. Al seu costat Miki Núñez s'ha fet enorme com a presentador i xouman. Torné, quan marxava de l'escenari en l'últim minut de la final, va deixar anar una perla en perfecte castellà: "Yo me voy, ya". Van ser les últimes paraules que es van dir en la 2a edició d'Eufòria. Tot i la pífia incongruent a la final, un super èxit.