En els temps que corren, on els límits de l'humor es qüestionen dia sí, dia també, on es lapida mediàticament Dani Mateo per mocar-se en la bandera espanyola o on Inés Arrimadas se sulfura sobremanera perquè el Polònia fa un sketch parodiant algunes famílies que denuncien adoctrinament a les escoles catalanes, resulta sorprenent que encara hi hagi algú que diferencia entre el que és humor i el que és realitat.
Efe
Situem-nos. 1 d'octubre de l'any passat. No cal recordar què és el que va passar a Catalunya amb els agents de la Policia Nacional que van sortir del vaixell del Piolín i van anar pels carrers i col·legis electorals de Catalunya. La revista satírica El Jueves va esmolar la ironia i va publicar una vinyeta, primer en l'edició digital i després en la impresa. En ella, es veia una mà que subjecta un carnet de la Policia a punt de manipular una línia de pols blanc amb el text: "la continua presencia de antidisturbios acaba con las reservas de cocaína en Catalunya".
El Jueves
"Después de sus actuaciones del pasado domingo, impidiendo votaciones a porrazo limpio, los antidisturbios han acabado con toda la cocaína de Cataluña. Los cárteles colombianos han advertido que son incapaces de abastecer tanta demanda", deia amb sorna la citada peça. També escenificaven una simulació d'unes declaracions dels agents que esperaven al port, que demanaven "unos gramos para pasar el rato". Els que devien passar l'estona llegint la revista van ser els del Jutjat d'Instrucció nº 20 de Barcelona, que van concloure que el director i el subdirector de la revista, Guillermo Martínez-Vela i Joan Ferrús, podrien haver incorregut en un presumpte delicte d'injúries i ho va traslladar a la Fiscalia i la defensa.
Sembla ridícul estar escrivint sobre aquesta qüestió. Més ridícul encara que una revista que fa humor hagi de donar explicacions. Però el que és veritablement grotesc és que algú, en aquest cas, un jutjat d'instrucció, perdi el temps amb aquestes foteses. La Fiscalia, després de la patata calenta que li van passar, no veu cap justificació per seguir endavant amb la causa, exposant uns arguments que ja semblen un acudit per ells mateixos: "No parece que las personas que hayan accedido al artículo, ni siquiera el lector más ingenuo o más malintencionado, pudieran pensar que les estaban informando de que los agentes policiales son consumidores de sustancias estupefacientes". No parece, no. I els ho diu un ingenu lector que encara pensa que es pot fer humor de tot.
Sergi Alcázar
"No cabe dar la misma relevancia a una información sobre la supuesta drogadicción de unos funcionarios policiales publicada en un medio de información general que en una publicación de contenido humorístico y satírico", defensa el Fiscal, en el que sembla una frase extreta del temari de 1er de "Sentit comú". En fi. Per cert, és estrany que hores d'ara Juan Antonio Bayona encara no hagi rebut una acusació com a presumpte autor d'un delicte d'intent d'aniquilació de l'espècie humana per part de dinosaures terrorífics.