Setmana que passa, setmana que El Foraster és l'opció preferida pels espectadors catalans els dilluns a la nit. No sabem com s'ho fa, però no hi ha dia que en Quim Masferrer no ens faci emocionar, riure, commoure, entretenir i sorprendre a parts iguals. Bé, ell i els veïns dels diferents pobles que va coneixent per tot el territori català.
Aquest dilluns, un 21,9 % de share va quedar enamorat amb la seva visita a la Coma i la Pedra, a la comarca del Solsonès. 250 habitants que viuen als peus de l'estació d'esquí del Port del Comte. 48 hores de ple hivern que va viure El Foraster en aquell indret preciós. Va anar amb abric per les baixes temperatures, però no li va caldre: l'escalf de les persones que va conèixer va ser suficient.
Allà va conèixer persones amb una alegria de viure, un optimisme i una sornegueria que feien ganes d'anar cap allà. Per exemple, només arribar, va entrar en una botiga de queviures que a la part del darrera, a la rerabotiga hi tenien una mena de festa muntada, amb diferents veïns prenent "espumoso" a les 9 del matí.
"Aquí sempre es munten aquests guirigais?", vol saber en Quim. "Ara veus poc... De vegades fem esmorzars de campionat", li responen. La sorpresa ve quan li confessen que "aquí tenim un nom per tots els esmorzars... En tenim un dedicat a tu, eh?". Masferrer al·lucina: "Un esmorzar dedicat a mi?". I quan li confirmen quin nom li han posat, la seva cara és impagable: "Sí... 'el xafarder'".
"En què consisteix aquest esmorzar?", vol saber ell... "en pa amb tomàquet amb bull de la llengua"... Per compensar la faltada, tot i que amb tot el carinyo del món, després en Quim Masferrer es va trobar amb un parell de monitors d'esquí que li van regalar, ens van regalar, una de les visions més commovedores que s'han vist mai en els gairebé 100 capítols d'El Foraster.
Els dos nois li pregonen la bellesa de la zona, "tens mil paisatges que són preciosos, que no te'ls acabes... La Vall de Lord enamora. Has de venir amb nosaltres a veure la sortida del sol. És top", li recomanen. I dit i fet, queden tots tres a les 6 del matí.
L'endemà, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, com diria en Pep Guardiola, El Foraster i els dos guies es retroben i comencen a enfilar per un caminet, a les fosques i amb un fred que pela. Però pagava la pena haver matinat tant i passar una mica de rasca.
"Ara comença el tour de l'amor, comencem a enamorar-nos", diuen quan són a mig camí i abans d'arribar a la part més alta, des d'on gaudiran de la sortida del sol privilegiada.
Masferrer: "Comença a clarejar, un trenc d'alba espectacular, quina passada. Arribem dalt de tot, al final del tour de l'amor, quines vistes". I un dels acompanyants: "I avui hi ha un extra, la cirereta: un mar de núvols. No hi és sempre. Vinga va, seiem aquí i que comenci l'espectacle".
I efectivament, comença l'espectacle, tots tres callen, miren endavant i contemplen, com tots nosaltres, una meravella. Vegin. Impossible no emocionar-se amb una de les visions més boniques que es recorden en aquest programa:
"Moltíssimes gràcies per haver-m'hi portat. Teníeu tota la raó del món: em vaig enamorar", diu Quim Masferrer. Ell, i tots els espectadors que vam tenir la sort de veure-ho. Meravellós. Una setmana més, El Foraster, imprescindible.