Els darrers tres minuts d'El Foraster d'aquest dilluns són els tres minuts de televisió més emotius d'aquest 2020 cruel que som a punt de deixar enrere. Els tres minuts més emocionants que resumeixen a la perfecció que per molt que acabem de viure un any de merda, la fe, l'empenta i la força de tots junts farà que algun dia deixem aquesta pandèmia, que recordem els que han marxat i que mirem al futur amb optimisme.
Quim Masferrer a 'El Foraster' (TV3)
"Ens en sortirem?", preguntava Quim Masferrer. I qui responia eren alguns dels entranyables veïns que ha anat coneixent al seu programa pels pobles de Catalunya i que xerraven amb el presentador quan va esclatar la pandèmia del coronavirus, des de casa seva. Un programa especial que es va gravar en confinament i que ha fet commoure els espectadors.
Quim Masferrer a 'El Foraster' (TV3)
Tres minuts on El Foraster callava i escoltava els ànims i anhels dels seus interlocutors, separats en la distància. Tres minuts on es van sentir frases com: "Ens en sortirem. L'ésser humà té una capacitat increïble", "La pandèmia ens ha obert els ulls: la gent no pot viure pensant que tot el que coneix és inamovible", "El temps i les coses ens les haurem d'anar fent a mida", "El futur és no oblidar-te de viure... i no em vinguis a mi amb que si grans cases, que si grans mobiliaris, que si molta roba, que si bones teles, que si bons cotxes, que si bons collons", "Valoraremos cualquier cosita, por pequeña que sea".
Quim Masferrer a 'El Foraster' (TV3)
Masferrer va parlar amb moltes persones que li van dir com se sentien, li van comunicar tristes pèrdues o li van insuflar el cor de positivisme. Catalunya és molt gran, i no només pels seus paisatges. Especialment, per la seva gent. Gent com el Josep d'Àger, el David de Vimbodí i Poblet, el Jordi d'Òrrius, el Toni de Siurana (Cornudella de Montsant), l'Ijalba de Cadaqués, la Loli de La Mina o la Mª Assumpció, la Mª Àngels, la Nativitat i la Mercè del Monestir de Sant Daniel.
Quim Masferrer a 'El Foraster' (TV3)
"El futur és aquell lloc on ens podrem tornar a abraçar". Quedem-nos amb aquesta darrera frase de Masferrer.