Mai li agrairem prou al bo d'en Quim Masferrer i al seu equip el que fan cada dilluns al vespre a TV3. El programa més humà, commovedor, terapèutic i emotiu de la televisió, la millor manera de començar setmana mirant la tele des del sofà i gaudint amb les persones que coneix El Foraster, voltant amunt i avall del nostre país preciós que no te l'acabes. No falla, no hi ha poble on no es trobi persones que paguen molt la pena i que obren el seu cor per explicar-li a en Quim com són i què els hi passa. I Miralcamp, a la comarca del Pla d'Urgell, no ha estat una excepció.
'El Foraster' a Miralcamp / TV3
1.351 habitants en un mirador privilegiat, "48 hores en un poble d'on no voldrem fotre el camp", pregonava Quim Masferrer. I s'entén. Un poble deliciós amb una gent encara més maca. I com sempre, l'opció preferida pels espectadors catalans. 479.000 espectadors i un 25% de share. Una barbaritat. un de cada quatre espectadors estaven veient com li anava al Foraster per aquest poble. És una pena que l'altre 75% s'ho perdés, però sempre poden recuperar-ho a TV3 a la carta. Allà va conèixer persones entranyables, com un home, en mig d'un camí, davant l'horitzó, tocant a l'acordió peces com El cant dels ocells. Un home com en Marcel·lí, que mentre la seva dona Carme vivia i era amb ell, no paraven d'anar amunt i avall i visitar llocs, mentre ell tocava i ella escoltava. Ara, després d'un any de la trista mort de la seva dona, ell continua fent-ho, en mig de la natura. Segur que la Carme l'està escoltant allà on sigui:
En Quim es va emocionar i va riure molt també, amb quatre joves que tocaven a un grup de música, amb les seves dues gruppies septuagenàries, amb un recol·lector d'olives que se'n menja la meitat de les que cull mentre va dient a tot que "correcte!", o amb un home que camina cada dia 17 quilòmetres i que no s'atura ni per parlar amb El Foraster:
Una de les persones, però, que li va fer riure com mai, i alhora, el va emocionar, a ell i a tots nosaltres, va ser la Flor. Motera de socarrel, des que és petita, en Quim se la va trobar anant en moto amb la seva germana bessona. Dues noies apassionades del motor, que van rebre el millor regal de la seva vida de petites, picant el Tió un Nadal, quan van rebre sengles llicències per dur un ciclomotor. Després, passats els anys, la seva passió ha anat a més. Tanta, que fins i tot la Flor va posar una condició per trobar parella: que també fos un boig per les motos. El va trobar. I no només això, va tenir el casament més original, peculiar i únic: vestida de motera, entrant en moto i amb el seu futur marit esperant-la a l'altar damunt d'una moto... I quan el va veure, amb pressa, excitada en veure'l així: "Que s'acabi ràpid la cerimònia... i al pinyo!"... Ja s'imaginen què és el pinyo...:
Meravellosa. Igual com quan va revelar que la seva moto, la que porta cada dia, està batejada, "té un nom... i es diu Txell. Jo compartia la passió per la moto amb una amiga i companya de feina que portava aquesta moto. Fa un any i mig, desgraciadament, va tenir un accident laboral i va morir. Jo ja tenia moto, però vaig dir-me que havia de portar la moto de la Txell. Per què? Perquè continuï amb nosaltres. La seva moto hi és, doncs la Txell encara hi és també".
En Quim Masferrer amb la Flor i la seva moto, la 'Txell' / TV3
La Flor, motera de Miralcamp... i una amiga única / TV3
En sentir aquestes emocionants paraules, en Quim li diu: "Flor, amb la Txell havíeu fet tants quilòmetres juntes, que la seva moto, ara que ella ja no hi és, havia de seguir sumant quilòmetres, d'aquesta manera és com si la Txell seguís amb vosaltres. Quan us vaig trobar (a ella i la seva germana) vaig pensar que sempre sortíeu dues en moto. Ara sé que no... no sortiu mai dues. Sempre sereu tres"... Tota la raó del món. Un testimoni commovedor. Gràcies a la Flor per compartir amb El Foraster i amb els espectadors el que va fer i sobretot, gràcies per la seva humanitat. Segur que allà on sigui, la Txell estarà molt orgullosa de veure la seva amiga damunt de la seva moto.