El Foraster continua demostrant setmana rera setmana que probablement sigui, ara per ara, el programa més estimat, emotiu, commovedor i familiar de la graella de TV3. El que fa Quim Masferrer cada dilluns és màgia televisiva. I humana. Poble que visita, poble que ens enamora. Per les seves vistes, però sobretot, per la seva gent. Per la seva moooolt booona geeent, com sempre pregona el presentador.
Un programa que pot veure tota la família, que agrada a petits i grans, que fa riure i fa plorar a parts iguals i que vagi on vagi, es converteix immediatament en el programa més vist del dia a TV3. I aquest dilluns, rècord de la nova temporada: un descomunal 25,5 % i 508.000 espectadors de mitjana. Una autèntica barbaritat.
El Foraster va visitar per primera vegada en els seus gairebé 100 programes, una de les poques comarques que encara no havien rebut el dard que llença en Quim des del seu sofà: el Baix Penedès. Concretament, el Montmell, un racó preciós entre vinyes i muntanyes, 1.582 habitants que viuen al Penedès més amagat, però ple d'amor.
Amor com el que es tenen en Ricard i en Manuel, parella des de fa anys. Amor com el que té en Jaume pels calçots, un pagès orgullós d'haver arrabassat sis vegades el concurs del millor calçot als seus veïns de l’Alt Camp. Amor com el que tenen l'Adrià i els seus amics per les vistes que veuen des de dalt de tot. Amor com el que té la Lucía per les seves alpaques. O amor com el que tracta la Patrícia, terapeuta de parella que va definir les quatre potes sobre les que s'ha se sostenir una relació sentimental:
També, però, vam poder veure l'amor fraternal que es tenien dos germans nonagenaris entranyables. Masferrer, només arribar al poble, se'ls troba asseguts, l'un al costat de l'altre: en Roman i l'Albert.
"Com estem?", els hi pregunta en Quim. I en Roman, el del bastó, li respon sorneguer: "Asseguts, bé". Vivien l'un al costat de l'altre, porta amb porta. Veïns i germans. Roman agafa la paraula: "Quan ets vell, et surt tot: sord (diu en referència al seu germà), coix (diu en referència a ell)... Ell té 95 anys anys i jo en tinc 92".
"El fet d'estar junts sempre no fa que hi hagi raons?", vol saber El Foraster. Però en Roman deixa clar que l'amor d'aquests germans ha pogut amb tot: "L'únic que crido sóc jo. Ell és més bo que jo". En Roman és qui parla pels dos i l'Albert qui s'ho mirava. En Quim, quan els retroba el dia del monòleg, els hi diu: "Ara entenc perquè porteu més de 90 anys junts i no heu tingut mai raons: perquè un no parla i l'altre no calla".
Masferrer li preguntà al germà petit quan era l'aniversari de l'Albert. Resposta impagable: "A l'abril, oi, fas els anys?". L'Albert el corregeix: "Al gener!". I en Roman: "No m'he equivocat de gaire... tres mesos". Masferrer al·lucina, tothom, al poble i a casa, riem. Emoció amb aquest parell de germans entranyables.
I més, en veure l'ultima imatge del programa d'aquest dilluns. Quan en Quim acaba el monòleg i s'acomiada, surten els crèdits amb tota la gent que fa possible El Foraster. S'intercalen amb imatges d'ell xerrant amb els veïns que hem conegut. Però al final de tot, una imatge ens va commoure: un record, un homenatge, el condol de tot l'equip del programa, precisament per l'Albert, setmanes després d'haver anat a gravar el programa al seu poble.
El Foraster és un programa tan bonic que realment, cada setmana, quan anem coneixent els veïns dels diferents pobles que visita, és com si fossin veïns nostres, fan venir ganes de fer-los-hi una abraçada. Per això, quan al llarg d'aquests anys, han informat de la mort d'algun d'ells, ens deixa tocats a tots els espectadors i fans del programa.
Descansi en pau l'Albert. Una abraçada forta a en Roman i a tots els veïns del Montmell.