Ho direm de manera clara i directa: El Foraster d'aquest dilluns a TV3 va ser, senzillament, de rècord. Audiència brutal amb la visita de Quim Masferrer a les Valls d'Àneu, un 29,4% de share i 556.000 espectadors. Una barbaritat. I no ens estranya, perquè a la comarca del Pallars Sobirà, al cor dels Pirineus, es troben aquestes Valls d'Àneu, un conjunt de petits pobles MERAVELLOSOS repartits entre les muntanyes. Però si l'indret escollit en aquesta ocasió era d'una bellesa que emociona, encara ho era més la bona gent que es va anar trobant pel camí. Com sempre, multitud de troballes, d'històries de vida i de propostes d'activitats a les quals el Quim es va prestar encantat de la vida.
Com per exemple, fer nit amb en Marc i en Vicenç a dalt del cim del Port de la Bonaigua per dormir dins d'un iglú construït amb les seves pròpies mans. O conèixer un dels conductors de les màquines llevaneu que fan una tasca brutal i tenen una infinita paciència per culpa dels 'tribuneros' del Port de la Bonaigua. O un grup sensacional, que l'any que havien de tocar al mític Doctor Music Festival, el festival es va cancel·lar: els 'Maritrini y sus sicarios'. O un home que s'ha trencat fins a 20 ossos esquiant: forfet per Vaqueria i forfet per l'hospital.
Però sens dubte, el veí que ens va sorprendre i colpir més va ser el Joan. Comença en Quim a caminar muntanya amunt en direcció un petit poblet, Estaron. I enmig de la carretera, a un costat, es troba l'home, ajagut a l'herba, ben abrigat, amb boina i barba, prenent el solet i escalfant-se: "El sol és molt agradable. I ara a l'hivern, encara més". Un home que confessava que "jo, a la platja, no hi he anat mai". D'Esteron de tota la vida, "mica en mica han anat quedant cada vegada menys. Va morir la meva mare i mon pare i em vaig quedar sol. Sol, solitari. He estat vivint sol trenta anys". Masferrer al·lucina.
"Fins que va venir l'època dels hippies i va venir un noi i li vaig dir: 'Escolta, fa 25 anys que no es fa cap festa major en aquest poble. I m'ha agradat la teva música. Per què no ho tornem a començar?'". Absolutament commovedor. En Quim, amb l'emoció a flor de pell, quan se'l troba al monòleg, recorda la cruesa d'unes dades: "30 anys sol! Això vol dir 30 dies del seu aniversari sol, 30 Nadals sol... De fet, si a Estaron hi ha hagut sempre vida és gràcies a vos. Perquè vos vau estar aguantant allà. Que hi hagués vida, que tornés a haver Festa Major...". Li pregunta a en Joan si pogués tornar enrera, si canviaria moltes coses de la seva vida. I ell, sincer, li reconeix que "moltes... estar sol és el pitjor. A la llarga te n'adones que és millor tenir algú al costat. És que sol..., la mateixa casa, la mateixa feina, ja t'ho diu: 'T'has equivocat de quedar-te sol'". En Quim li diu que pensi en un desig. I què respon ell? Una frase que va fer saltar la llàgrima a tothom: "Que quan mori, el poble quedés viu. Hi vaig néixer, m'hi he criat, i aquí he passat lo bo i lo dolent".
Ara, a Esteron, hi viuen 16 persones: "Joan, vos que heu viscut sol 30 anys, valoreu més que ningú el que és tenir companyia... Gaudiu-la molt". Impressionant. Des d'aquí fem una petició a tota la bona gent de les Valls d'Àneu, d'Esteron i dels pobles del voltant: que torni a haver-hi festa major al poble. El Joan s'ho mereix.