Cs i Lorena Roldán s'han tornar a estavellar contra la realitat: ningú els vol al costat seu, menys el PP (i VOX). El fracàs de la moció de censura que van presentar contra el MHP Quim Torra, només recolzada pels seus 36 parlamentaris i els 4 dels populars, va ser incontestable, definitori i, afortunadament, molt saludable per a Catalunya i la mateixa democràcia. A Cs, però, el significat de la paraula ridícul no els hi afecta com a la majoria dels mortals, potser perquè la porten a la sang. No saben fer una altra cosa. Bé, sí que en saben: difamar, amenaçar, victimitzar-se, incendiar, mentir... És l'abecé del manual del partit taronja, una estratègia que no canvia tot i els diferents comandants que posin al capdavant de la nau. I a la sessió del Parlament vam poder veure uns quants d'ells, com Albert Rivera i Inés Arrimadas (i una aliada que podria demanar el carnet de la formació en qualsevol moment), a qui els fotògrafs vigilaven per copsar les seves expressions i estat anímic. Uns fotògrafs que van obtenir joies per a la posteritat, i que fan difícil contenir el riure.
L'àlbum de fotos de la jornada té com a clars protagonistes els dos dirigents suprems ciudadaners, responsables de la presentació d'aquesta moció electoralista i inútil, ja que només va aplegar una tercera part dels vots de la cambra. Va néixer morta, i ho sabien. Però Rivera i Arrimadas van tornar de la diàspora madrilenya per fer el gallet a la tribuna de convidats, intentant insuflar energia i mala bava a Carrizosa i Roldán, els ninots que van cremar durant la seva croada. I de gallets van passar a pollastrets, quan la realitat va fer palès la seva solitud, només esmorteïda per Cayetana Álvarez de Toledo en el paper de 'Pepito Grillo'. El sector naranjito de la grada va passar de l'arrogància a la cara de funeral, i els testimonis són demolidors, com reflecteixen, entre d'altres, Pilar Rahola o Bea Talegón.
Qualsevol ésser humà assenyat (ja no diem polític de Cs) es replantejaria la seva estratègia vital després de la plantofada que van rebre al Parlament de Catalunya. Qualsevol. La qüestió, per tant, és: Què no són d'eixe món? De quin planeta han vingut? I més important, quan se'n tornen cap allà?