Fa uns mesos la vida del periodista català Francesc Garriga va fer un gir. Després de presentar el programa Onze a TV3, la CCMA li va buscar un nou destí: ni més ni menys que la capital dels Estats Units. Ha marxat a fer de corresponsal en aquell país per Catalunya Ràdio, substituint la periodista Geni Lozano.
Una destinació que és un premi, com ell mateix recordava quan es va enlairar cap al lloc on viurà els pròxims anys: "Ara sí. Emprenc el viatge de la meva vida. A partir d’avui seré el corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat. Seguiré parlant del Barça aquí, és clar, però també, i molt, del meu nou negociat".
Francesc Garriga, a Nova York, "Primera escapada. Viure a 4 hores en bus de la ciutat que no dorm mai és un somni" / @fgarriga0
A TV3 ja el troben a faltar. Només cal veure què li van escriure companys, amics i professionals de diferents àmbits amb els quals va treballar durant tants anys: "Ahir vaig tornar a la tele. De visita. I els companys tècnics em van regalar això. Cap millor agraïment que saber que ells, que durant 5 anys han treballat fora de càmera perquè tot sortís bé, guardaran un bon record de la nostra etapa junts. Jo també us trobo a faltar. Maquillatge, perruqueria, càmeres, regidors, tècnics de so, mescladors, personal de neteja… Gràcies per la vostra feina i fins aviat!".
Garriga es va emocionar llavors i Garriga s'ha emocionat ara amb una altra troballa plena de paraules que li han fet saltar la llagrimeta. De fet, no és només una troballa, en són dues. Anem a pams. El periodista ha estat buidant calaixos del seu pis de Barcelona ara que deixa la capital catalana per la nordamericana.
I sovint, quan menys ens ho esperem, aquestes neteges acostumen a donar sorpreses de records que teníem oblidats, i enterrats en caixes i papers. Per exemple, un tresor, simbòlic, però tresor al cap i a la fi: la primera peça que va llegir a Catalunya Ràdio, l'any 2005. I de què tractava?:... "Un tema de waterpolo pel Força Esports d'Esports Mataró del 4 de novembre de 2005. La torno a guardar", i ho acompanya amb un cor.
Buidant calaixos del pis de Barcelona ha aparegut la primera peça que vaig llegir a @CatalunyaRadio.
— Francesc Garriga (@fgarriga) December 30, 2021
Un tema de waterpolo pel Força Esports de @esportsmataro del 4 de novembre de 2005.
La torno a guardar ❤️ pic.twitter.com/wkdV8s8vDm
Ha plogut molt des d'aleshores. Però encara més des que en Francesc i dos amics de la seva escola van ser els autors de la segona troballa que ha aparegut per casa. Gener de 1993. Quan tenia només 10 anys i ni somiava en presentar algun dia un programa de ràdio o tele o de ser corresponsal als Estats Units. O sí.
Perquè el que ha trobat té una càrrega emotiva important. La prova fefaent que per les venes de Garriga ja corria la necessitat d'informar i fer preguntes. Una revista que va fer de ben petit amb dos companys de classe, en David i en Marc Serena, que després també ha acabat sent periodista. Aquí tenen 'La Salle News':
Una troballa sensacional. Fixin-se en els detalls: per exemple, quan avisen que és "El setmanari més econòmic" o que "avui no hi ha titulars", però sí reportatges d'animals. I el tema central del número: una entrevista a un professor de la seva escola, a qui li pregunten si "és tímid?" o "sincer", si "alguna vegada s'ha vestit del Barça?", si "es creu intel·ligent o té enveja d'alguna cosa?" o si va a missa, si veu culebrots o si sap cosir.
Meravella. Res a envejar a entrevistes d'autor d'aquelles estil Jesús Quintero a El loco de la colina.
Tresors que un troba amagats al fons d’un calaix.
— Francesc Garriga (@fgarriga) December 30, 2021
La revista que ens vam inventar amb 2 amics a classe. El gener de 1993 creàvem “La Salle News”. Al primer número entrevista a un professor i tot. Ho recordeu @twopac i @marcserena? 😄 pic.twitter.com/8cF6zqzdGx
Dibuixos irònics, resum de partits i el que li va passar a la Mireia... no hi falta de res:
Ja se li veia fusta de periodista. Un incunable. O, com ell diu, "un tresor". Que ho guardi en lloc segur.