Aquest dijous ha estat entrevistat per Eloi Vila a TV3 i ha estat una conversa molt personal i íntima. Per començar Mauri no té problemes en presentar la seva fantàstica família, la seva dona i els dos fills: "Ric molt amb la meva imitació del Polònia amb el meu fill petit. En tinc dos, un de 10 i un de 22. En Pol és el gran, el biològic i Marc és el petit i va venir de la Xina el 2013. És una adopció. El gran no segueix la meteorologia, ha acabat Humanitats. El petit, que com s'acostuma a dir no és de sang, la meteorologia l'apassiona. Té una curiositat innata pels tipus de núvols, fa pronòstics mirant el cel. Deu n'hi do". Orgull de pare. Una família de postal:
A l'entrevista van repassar tots els tòpics de tot meteoròleg: Mauri va reconèixer que a vegades està tip que li preguntin pel temps que farà, que xala amb els fenòmens meteorològics radicals "però que ningú prengui mal" i la polèmica sobre anunciar mal temps i que els negocis de la Costa es queixin. Abans de TV3 va fer moltes altres feines: "De petit, amb 8 ó 9 anys remenava un toro, una màquina de carregar material, els palets dels totxos. El meu avi tenia un negoci de fer totxos. El 1982 l'avi mor d'un infart perquè el negoci se'n va enlaire. Als 13 anys vaig començar a pencar al bar del meu pare al carrer Tallers de Barcelona. Jo era el que posava les begudes, rentava gots i recollia les taules quan hi havia una baixa". De cambrer a un dels homes més famosos de Catalunya. El seu programa fa les millors audiències del dia.
"Jo als 13 anys ja mirava d'entendre els mapes del temps dels diaris però no pensava que m'hi dedicaria. La casualitat és que Dani Ramírez i jo vam fer un curs del Museu de la Ciència de Meteorologia l'any 1985, la part pràctica la feia Alfred Rodríguez Picó de Catalunya Ràdio que necessitava fer vacances i em va cridar per fitxar el cap de Programes, Josep Cuní. I mira m'hi vaig quedar". Ara és un dels que millor ho expliquen. Gran Francesc Mauri.