El món de la cultura està de dol per la mort de Pilar Bardem als 82 anys, víctima d'una llarga malaltia respiratòria. La matriarca del clan d'artistes era una actriu molt reconeguda, malgrat que l'admiració i el respecte no ha estat mai compartit per un enorme sector de la població espanyola. El seu pecat? Tenir consciència política, lluitar contra les injustícies i no agenollar-se davant l'espanyolisme més recalcitrant. Perquè és clar: que la Pilar aixequés la seva veu contra les bestieses de la dreta i extrema dreta la convertia en un element subversiu, incòmode i lacerant. Però és que a més a més va donar vida a Javier i Carlos Bardem, els homes del sac per a aquesta parròquia. L'odi es multiplicava exponencialment. Ni tan sols la seva desaparició els ha calmat, més aviat tot el contrari: han trobat munició extra per acarnissar-se amb una família que acaba de perdre un ésser molt estimat.

Un exemple d'aquestes formes el trobem en un dels diaris més sectaris que es pot trobar al quiosc: sí, parlem del català Francisco Marhuenda i 'La Razón'. En Paco, que és gat vell, sabia que no podia disparar al cap d'una difunta. Seria massa lleig, fins i tot per als seus lectors (que per d'altra banda, ja estan més que acostumats al seu estil). No, era més fàcil atacar per un altre cantó: el dels fills. Els esmentats Javier i Carlos, i la filla Mónica. Tots tres compartien aquesta imatge per homenatjar a la mare.

Javier, Mónica i Carlos Bardem recorden la mare Pilar morta / @carlosbardem

Pilar Bardem / EFE

La família, els amics i els companys de Pilar Bardem van respectar fil per randa la seva última voluntat. No volia que el seu comiat es convertís en un esdeveniment públic, i va demanar que ningú acudís al tanatori per dir-li adéu. Exactament el que va passar al recinte d'El Escorial. La Pilar semblava voler fer bo el títol de la pel·lícula que la va fer guanyadora d'un premi Goya: "Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto". Si més no, en aquell indret luctuós. Molt millor, i més sa, que cadascú la recordés de forma privada i personal, de la manera que trobessin més adient. El desig de Bardem era ben conegut per la premsa, però Marhuenda​ l'ha considerat com a un element amb el que jugar per intoxicar de forma grollera a través de les seves pàgines. Així va titular 'La Razón', una frase plena d'intenció: "Solitario último adiós a Pilar Bardem: ni rastro de su familia en el tanatorio". I per si hi havia algun despistat: "Pasado el mediodía de hoy, nadie se ha presentado en el complejo fúnebre El Escorial para despedirse de la actriz". El ditet acusador d'en Paco en acció, vaja: insinua que ningú l'estimava. Olé tú.

Ho denuncia Rubén Sánchez, periodista, secretari general de FACUA i habitual assot dels ultres. En un primer moment, l'article incloïa a l'últim paràgraf el motiu d'aquesta "solitud": avui, per art de màgia, no cal bussejar al text per trobar-lo. Bé, qui diu màgia diu Twitter, indignada amb la maniobra. En tot cas, tant se val on l'hagin col·locat: és indigne, fins i tot per a aquesta capçalera, a la que esmicolen a les xarxes socials.

Francisco Marhuenda i Jiménez Losantos, "pata negra" de la dreta cavernícola @es_radio

Reaccions a titular de Paco Marhuenda sobre Pilar Bardem / Twitter

Les gracietes dels ultres són així. Ja podem avançar quins seran els següents passos: fer-se la víctima dels atacs dels internautes i donar lliçons de periodisme, ètica, vida i miracles. Al temps.