El temps s'esgota per al dictador Franco. S'esgota, volem dir, al Valle de los Caidos. D'aquí unes hores (si no hi ha obstacles o sorpreses d'última moment), tots aquells nostàlgics del règim franquista hauran d'anar a visitar-lo (bé, la mòmia) al cementiri de Mingorrubio-El Pardo, a 35 quilòmetres d'allà. L'exhumació és l'espectacle del dia a ràdios, televisions, diaris... I a les xarxes socials, l'únic mitja de comunicació que Franco no va poder controlar en vida... ni podrà emmordassar mort. I potser és millor així, perquè "si Franco levantara la cabeza"... potser no el portarien a descansar al panteó familiar, sinó a l'espai exterior. Allà on no hi hagués Twitter. Ni memes. Ni videojocs, fins i tot.
Valle de los Caidos EFE
I és que si actualment hi ha un espai on la imaginació, el sarcasme i la irreverència són "el pa nostre de cada dia", aquest és el virtual. Obrir qualsevol xarxa social i no trobar-se alguna paròdia sobre el trasllat del dictador és pràcticament impossible: s'ha convertit en l'esport nacional, del dia i de la setmana. El catàleg és antològic, i tot i que no faci justícia amb la infame història del personatge, si més no serveix per amenitzar l'espera abans de que tot l'estat (i especialment, els familiars dels assassinats i represaliats) vegin volar l'helicòpter que 'l'aparqui' definitivament al seu nou emplaçament.
24 d'octubre de 2019, el dia de la mudança definitiva de Franco. A partir d'ara, queda el més difícil: aconseguir la mudança del franquisme. Si és possible, que sigui molt més lluny que a El Pardo, si us plau.