La decisió del Tribunal Suprem d'autoritzar l'exhumació de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos ha agafat a contrapeu a aquells a la dreta de la dreta espanyola. Digueu-li extrema dreta, ultradreta o recontradreta. Tant s'hi val. El cas és que aquest sector ideològic, tan pròxim a la figura de Franco i nostàlgics d'aquella època negra de la història, ha rebut la notícia com un cop de puny sorprenent i dolorós. No perquè no portem mesos i mesos d'anades i tornades amb el tema, sinó perquè estaven massa enfeinats amb el relat de les detencions independentistes del 23-S. I és clar, no s'han pogut contenir. Seguint el fil del seu líder Santiago Abascal, el trasllat de les restes no és una exhumació, sinó una profanació.
Aquest és el discurs que ha fet servir Intereconomía, un dels mitjans més afins de l'espectre. Del polític i del paranormal. Aquest últim canviarà d'ubicació i descansarà (i esperem que ens deixi descansar) al cementiri de El Pardo-Mingorrubio, al costat de la seva dona, Carmen Polo. El Suprem no ha permès que el portin a la catedral de l'Almudena, tal i com insisteix la família, i llegint la informació del seu web sembla que els magistrats s'han passat pel forro el caràcter "inviolable" de la tomba, "tal y como dictan los Acuerdos entre España y la Santa Sede". Amén. També hem vist l'assenyat missatge de Hermann Terstch, entre les moltes reaccions a la notícia.
Així, doncs, estem davant d'una profanació que, a més a més, asseguren els seus adeptes que arriba justament abans de la campanya electoral per inclinar el vot cap als socialistes. Quin país els hi està quedant: Profanadors, terroristes catalans, feminazis, jutges 'sociates'... Per sortir corrent. "No caerá esa breva", però.