El 26 d'octubre de 2017, dia anterior a la proclamació efímera de la República, Puigdemont dubtava si convocar eleccions i quan alguns van filtrar que estava a punt de fer el pas i posar les urnes per triar un nou Parlament es va publicar el tuit més famós del procés, aquest del diputat d'ERC a Madrid Gabriel Rufián:
En el primer aniversari d'aquelles 155 monedes de plata alguns hi han insistit. El periodista de La Vanguardia Enric Juliana ha fet la seva interpretació:
Juliana no és hostil amb l'independentisme però Gabriel Rufián ha volgut posar els punts sobre les ís i li ha contestat:
També aclaridor és el Salvados de Jordi Évole del proper diumenge, on es pregunta a Rufián per aquest tuit. Hem vist El dilema, el documental sobre aquells dies d'octubre, que es va emetre pels passatgers d'un AVE Barcelona-Madrid de dimecres, com va explicar en exclusiva En Blau. Rufián, preguntat pel tuit respon: "Publiqué aquel tuit pasadas las 12 del mediodía, posiblemente fue un error. A lo que me refería era la oferta de PSOE, PNV y PSC". Per primer cop Rufián nega que es referís a Puigdemont com un Judes, un traïdor a l'independentisme com alguns pretenien fer creure. Se'l va malinterpretar i per ell els traïdors eren els socialistes i els bascos, intermediaris amb Rajoy.
La Sexta
Un altre entrevistat per Évole, Artur Mas diu al documental sobre el tuit: "A mí personalmente me dolió mucho. Fue quizás lo que más me dolió, porque fue lo más injusto de todo y lo menos solidario. Se lo hice saber (a Rufián) una vez en Madrid. Con pocas palabras". Ningú va pensar que Rufián acusava de traïdors i judes a socielistes i bascos sinó als independentistes que volien eleccions. Juliana el considera "pervers" i l'encerta de ple: va tenir un efecte pervers. Seguint amb metàfores bíbliques, els tuits els carrega el diable.