Gabriel Rufián ha posat potes enlaire el Congrés dels Diputats aquest matí i a la tarda, tres quarts del mateix en el plató de Todo es mentira. El diputat d'ERC ha fet a l'hemicicle el retrat més ferotge de la vergonyosa situació en la que queda Espanya ara que s'han confirmat unes noves eleccions generals pel 10 de novembre. "¿Cómo cree que se fue a la cama la gente anoche? Creo que la gente está hasta los bemoles de nosotros. De todos nosotros. Está hasta las narices. Han demostrado que son ustedes a la negociación lo que Vox al feminismo. Señor Sánchez, ha intentado pactar con quien nos llama banda".

A la sobretaula, Rufián ha exposat el seu ideari i ha tornat a entonar el mea culpa en nom de la classe política per la sensació de permanent fastigueig per part de la ciutadania. La conversa entre Rufián i Risto i la resta de col·laboradors de TEM ha estat com s'esperava, plena de pullitas. Però d'aquelles que li dius a algú que valores. Es nota que tots dos senten respecte l'un per l'altre, cosa que s'ha notat per com encaixaven les ironies respectives.

Cuatro

Més enllà dels vaticinis del polític sobre l'escenari postelectoral ("Hay una posibilidad muy mala, que la derecha sume para gobernar, y hay otra mala, que el PSOE pueda elegir, porque elegirá la peor opción, Ciudadanos, y ni nosotros ni este programa ni nada que diga algo que no les guste se va a librar del 155"), ha estat interessant, televisivament parlant, quan l'han convidat a seure a taula. Allà tenien preparada una connexió amb un vell amic de Rufián, el periodista del diari El Mundo, Javier Negre. Un Negre a qui Mejide ha pentinat perquè el seu diari mentís sobre la seva visita a Romeva a Lledoners i un suposat tracte de favor.

Cuatro

Però un Negre que, aprofitant l'avinentesa, l'han posat a pantalla partida amb Rufián. En el passat recent s'han dit de tot. Res de bonic. Se les han tingut de tots colors, especialment a Twitter, acusant-se mútuament amb paraules molt gruixudes. I aquest dimecres finalment s'han vist les cares, tot i que en la distància. Risto, amb puterío, els ha dit si es volien saludar. I els dos s'hi han abonat. Especialment un Negre que ha volgut entrar a matadegolla amb el polític i li ha etzibat el reguitzell habitual de retrets: que si la foto amb Otegi, que si el sou que cobra d'un país que vol trencar, que si va dir que marxaria del Congrés...

Cuatro

"Vamos a hacer un trato, yo te respondo a tus preguntas y tú me respondes a una"... A Negre començava a caure-li una gota de suor freda. Fotos amb Otegi: "a mí me parece curioso que al final se hable tanto de Otegi. Bildu es la segunda fuerza política municipal en Euskadi. ¿Por qué no molesta tanto cuando el rey se fotografía con un sátrapa? ¿O Rajoy con Obiang?". Diners que cobra: "Pido perdon por cobrar lo mismo que los 350 diputados en el Congreso. Si tienes wifi, verás los salarios". Espanya: "es un gran país, y yo creo en España, pero yo defiendo la república catalana y espero que en España también haya república algún día". Toca el torn de pregunta a Rufián: "¿Pedirás perdon por señalar a los 8 profesores de Sant Andreu de la Barca, cuya causa está archivada?". Negre, traient-se les culpes del damunt: "Tendrá que pedir perdón el fiscal, que es quién hizo el escrito".

Una justificació matussera després d'una infecta notícia de Negre, que des de les pàgines del diari El Mundo va fer una cosa lamentable: publicar les cares dels mestres anònims que cap jutge no havia ni imputat. Ho va fer amb la voluntat de criminalitzar-los, assenyalar-los i posar-los en una diana. Persones anònimes injustament acusades. I a les que, com era d'esperar, Negre no ha demanat perdó, tot i deixar-lo retratat davant l'audiència.