Hi va haver un temps en què Jordi Évole no era Jordí Évole. Era "El Follonero". Andreu Buenafuente el tenia de mosca collonera per dir-los-hi als convidats el que molts pensaven, a risc que aquests poguessin molestar-se o no estiguessin habituats a que entre tant de massatge televisiu algú els cantés les quaranta. Pau Donés encara se'n recorda de quan li va etzibar que totes les seves cançons sonaven igual:
Ara, molts anys després, el reconvertit en periodista especialista en temes de denúncia ha analitzat la que sens dubte és la imatge de la setmana, la d'un Gabriel Rufián moiseanesc amb els braços estirats assistint a la claca dels diputats de PSOE, PP i Cs després que el ministre Borrell li digués que omple el Congrés de "serrín y estiércol".
Escriu el periodista a La Vanguardia que el diputat d'ERC és un expert en treure el màxim profit als focus i a les xarxes socials: "ahí está el diputado, pendiente siempre de la cámara que le pueda estar enfocando. Rufián practica una antinaturalidad estudiada. Su pose forzada, teatral, sobreactuada, le ha hecho triunfar. Con un guion burdo pero eficaz. Con una provocación macarra propia de reality show, capaz de sonrojar al propio Joan Tardà, que el miércoles en el Congreso no sabía dónde meterse, por más que luego tuviese que salir a dar la cara por su compañero de fatigas". Évole practica el complicat art de ballar-li l'aigua a l'hora que li etziba alguna plantofada. O a l'inrevés, utilitza un verb florit per pentinar Rufián al mateix temps que l'ensabona.
"Abre telediarios, telenotícies, periódicos… Hasta este artículo del que él mismo ya encontrará la manera de burlarse. La arrogancia (diría que postiza) de Rufián me recuerda a la del mejor Mourinho. Aquel Mourinho del que Guardiola dijo que en la sala de prensa era el “puto amo”. Pues Rufián es el puto amo del Congreso". Doncs "el puto amo del Congreso" li ha demostrat que també ho és de les xarxes. Évole assumeix que Rufián "ya encontrará la manera de burlarse de este artículo". I la manera que ha triat el polític és la diplomàcia irònica:
El periodista, a qui el procés no fa perdre la son, critica un dels màxims defensors de la independència per dir que marxaria en 18 mesos i no complir-ho i en el fons, li diu que és molt més embolcall que contingut: "Lo que más me llama la atención de la declaración (mucho más que la promesa incumplida, que ya no es novedad) es que Rufián deja muy claro que él piensa en imágenes, no lo esconde. Conoce muy bien el mundo en el que vive, sabe que para conseguir minutos de tele es mucho más importante el postureo que una sesuda iniciativa parlamentaria".
"Queda Rufián para rato. Y cuanto más la líe, más esperaremos su próxima actuación. Sólo corre el riesgo de que sean los suyos los que dejen de reírle las gracias". Els que no li riuen les gràcies a Évole són alguns lectors que han comentat les seves paraules: