Els recomanem que aquest matí de dijous facin un repàs a com han entomat els mitjans de Madrid (i algun de català també el trobaran) l'eliminació de la Champions de l'Atlètic de Madrid a mans del Manchester City de Pep Guardiola. Com cou a la capital la derrota, com treuen brossa per la boca a moltes redaccions en veure que el tècnic de Santpedor ha fet fora l'equip del Cholo Simeone, un Cholo Simeone que es va permetre el luxe de donar lliçons i fer-se l'ofès perquè els del City perdessin temps. Ells, que han fet d'això un art. Veure per creure. La bilis a moltes redaccions és digna d'estudi, a la COPE, menystenint constantment la proposta dels anglesos i fent mofa de Guardiola, i evidentment, sense que ningú critiqués els lamentables insults de l'afició matalassera al tècnic català. Doncs que s'hi posin fulles.
És curiós veure l'odi que desperta algú com Pep Guardiola a la capital. Com bé diu el periodista Dani Sanabre en un tuit, "Nunca odiaron a Valverde o a Koeman o al Tata. Odian a Pep y a Xavi. Hay que tomarlo como un elogio". L'animadversió cap a l'entrenador del Manchester City, abans al Bayern i abans al Barça, respon a una ira indissimulada que va més enllà del joc que proposen els seus equips i del tiki-taka. També té a veure amb ser com és i parlar obertament de Catalunya i del dret a votar dels catalans si volen ser un país independent o no. A les espanyes treuen foc pels queixals cada vegada que senten pronunciar-se l'entrenador català sobre qüestions extraesportives. I li fan pagar amb comentaris miserables als seus programes o diaris.
En canvi, qualsevol altre esportista que enarbora orgullós la rojigualda, que s'embolica en la bandera espanyola, que porta la polsereta amb la bandereta pertinent, és elevat i elogiat faci el que faci. Si té èxits, perfecte, però per a molts, és un plus que es vagi petonejant la bandera espanyola o fent-se fotos radiant amb algú abjecte com el rei fugat Joan Carles. Que el Borbó es pixa a la cara dels ciutadans i s'omple les butxaques? No passa res. Fotito al seu costat, copets a l'esquena i me llena de orgullo y satisfacción. Qui no s'ha callat per retratar més d'un mitjà ha estat Gabriel Rufián.
El portaveu d'ERC al Congrés, primer, publicant un tuit meravellós sobre la diferència com es tracta i valora Guardiola, què fa i com juguen els seus equips, a la resta del món, i com es reacciona a Espanya:
Després, avisant del que passa i passarà a Espanya, "Si no estáis prevenidos ante los medios de comunicación os harán amar a entrenadores y a deportistas por la bandera que llevan en la muñeca o por las fotos que se hacen con reyes fugados y odiar a quienes no". Segur que a molts de vostès els venen al cap diferents esportistes que perden el nord per fer-se fotos amb Joan Carles...:
És el que té la mediocritat, que prefereix elogiar algú per la bandera que oneja que no pas per la bona feina que facin.