Els metges quan ausculten els pulmons del pacient amb l'estetoscopi pronuncien una frase misteriosa: "Digui Trenta tres". És una estratègia perquè la sonoritat de la paraula "33" fa vibrar les parets toràciques i permet escoltar millor els pulmons. Serà per casualitat o pel talent d'algú de la Fundació però la 33a edició de La Marató es va dedicar a les malalties pulmonars. I els ha sortit un programa rodó. Dues xifres ho demostren: els 6,5 milions d'euros de recaptació del final de la nit, molt superior a l'edició anterior de les Malalties de Transmissió Sexual, un programa molt més delicat de vendre. I la segona xifra, l'audiència. La Marató sempre s'emet en diumenge als volts de Nadal perquè, en part, és un dia de màxim consum televisiu. Això implica que totes les cadenes emeten programes potents. I a sobre el Barça va jugar a prime time a les 9 de la nit. Va contribuir amb un nyap de partit perdent a casa contra el Leganés. La Marató va fer un 15,7% de share sent líder en totes les franges, matí, tarda i nit.
Gran part del mèrit se l'emporta Albert Om. El presentador ha nascut per fer aquest programa tipus de TV3, com els 40 anys de TV3 o La Marató. Programes que són com el cordó umbilical entre la cadena i el seu espectador prototípic. Hi ha un detall que només els experts van percebre: Albert Om va fer tot el programa sense ni un tarjetó amb el guió a les mans, només amb la memòria i eventualment l'ajuda del telepròmter. Un fet insòlit en 33 anys de show. Es notava que Om s'havia preparat el guió a consciència. Altres anys toquen presentadors de TV3 que tenen programa en antena i per tant no poden posar en La Marató tot el seu temps, intensitat i anys de veterania. Om, que no té programa ni a TV3 ni a RAC 1, s'hi va posar bé i li va sortir tot. El millor va ser a prime time amb l'entrevista la seva sogra, la mare d'Eva Arderius, i el curtmetratge La Marató en flames parodiant la pel·lícula de l'any. Vuit minuts que són història de La Marató. Vídeo:
El guionista de La Marató és un veterà d'anteriors edicions, el periodista de TV3 Ernest Cauhé. Va reunir les dues actrius principals del film, les molt tevetresines Emma Vilarasau i Clara Segura, amb la majoria de presentadors estrella de TV3: Albert Om, Ariadna Oltra, Helena Garcia Melero, Xavier Graset, Toni Cruanyes, Gori Masip, Xavi Valls, Quim Masferrer, Marc Ribas i Laura Escanes. Ricard Ustrell va tornar a ser el gran absent i el guionista li va etzibar: "Ricard no has pogut venir al final". Surt en videotrucada 5 segons. El gag de 8 minuts va funcionar malgrat les misterioses entrades i sortides dels presentadors en diferents dies de rodatge: Melero i Graset apareixien i desapareixien sense explicació. Els guionistes podrien haver triat l'altra pel·li de l'any, El 47, però a Casa en flames apareix una cigarreta com a MacGuffin destacat (pertinent tractant-se de malalties pulmonars) i sobretot l'espectador tipus de TV3 connecta més amb la família burgesa d'Emma Vilarasau que amb els veïns de Torre Baró d'Eduard Fernández. Van aconseguir rodar a la casa de la pel·lícula que no és a Cadaqués sinó a Canet de Mar. Això va permetre lligar el gag amb el Cadaqués pijo de la Melero i el Canet del noi del poble Cruanyes. Win win.
Un referent que tothom coneix, plans aeris, un dron volador, la casa original, un guió que feia gràcia, el punt necessari d'autoparòdia d'uns presentadors que no són actors i una Emma Vilarasau en estat de gràcia. Tot va contribuir al fet que sortís un grandiós gag de 8 minuts per mantenir els espectadors atrapats al sofà. La Marató és això, no només la llagrimeta dels malalts, no només metges parlant al costat de ninots del cos humà esventrat en mida real, no només famosos malalts, com Pilar Eyre o Llucià Ferrer que tenen un pulmó i un pulmó i mig respectivament. La Marató ha de ser entreteniment i va tornar a sortir-se'n. Digui 33. Sí, conserva un molt bon estat de salut.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!