Quin és el plat que millor representa la cuina catalana? El CEO ha respost a aquesta pregunta. El Centre d'Estudis d'Opinió, però, no ha dit el que molts pensàvem, el pa amb tomàquet, que es troba en la tercera posició. I és que per davant hi té l'escudella, en primer lloc, el plat més simbòlic de la gastronomia catalana, amb un 20% de fidels d'aquest menjar nadalenc, superant la botifarra, la llonganissa i els fesols, que han quedat en segon lloc. El top 10 d'aquesta llista es completa amb els calçots, la crema catalana, els canelons, la paella o fideuà, el fricandó, l'escalivada i els cargols a la llauna. Sorprèn quan la pregunta és, no quin és el plat més representatiu de Catalunya, sinó el preferit pels catalans. En aquest cas, les respostes han donat com a vencedor l’arròs i la paella, seguit per la pasta, els entrants i les tapes, les carns i el pollastre, els canelons, la pizza, el marisc o el sushi... Ni rastre del gazpacho. Però anem a pams.

melero i maria nicolau
Helena Garcia Melero i Maria Nicolau / TV3

Parlant de cuina, aquest dimecres, com cada dia, el programa Tot es mou ha comptat amb els coneixements i les receptes de la gran Maria Nicolau a la part final del programa, on la xef de Vilanova de Sau i l'Helena Garcia Melero provoquen sorolls de panxa als espectadors amb les meravelles que mostren que se'ns fa a tots la boca aigua. Avui, per exemple, tocava risotto, que "no és una recepta acabada, és una manera de tractar l'arròs. Hi podem posar el que ens doni la gana. Avui fem risotto d’espàrrecs i alls tendres"... Però no és aquesta manera a la italiana de cuinar l'arròs el que ha cridat més l'atenció de l'audiència, sinó una pregunta que han llançat a l'aire només començar: "El gaspatxo és un plat català?"... Els espectadors i usuaris de la xarxa ho tenien claríssim... Ni de conya:

Després han aprofundit més en la qüestió la Maria i l'Helena. I els raonaments que ha donat la cuinera han estat sensacionals. De fet, fins i tot la presentadora s'ha posat a aplaudir de manera espontània amb el que ha dit la Maria Nicolau. Comença la Melero, gairebé afònica i perdent la veu a cada minut que passava, però encara amb la força suficient per preguntar-se: "Perquè, és clar... que el corpus de la cuina catalana digui que el gazpacho és català... a tu com se't queda el cos?". I la Maria respon: "Saps que passa? El corpus culinari és una iniciativa fabulosa que va néixer amb el sentit de recollir, recopilar i fer que no es perdés la tradició oral, gastronòmica d'aquest país. Les receptes de les cases, de les iaies, de les tietes. Recopilar-ho i preservar-ho de l'oblit, això és fantàstic. Què passa? Que si avui incorporem el gazpacho amb el criteri que és que es cuina a les cases, saps què passa? Que d'aquí a 50 anys hi haurà...", "el pa amb tomàquet andalús", la talla l'Helena. I Nicolau: "No: el tataki de salmó, les sopes de sobre i els fideus instantanis, perquè és el que es cuina a casa per la conjuntura que estem. Penso que això acabarà difuminant el que és la cuina catalana com a patrimoni i com a senyal identitària i s'acabarà dissolent i desapareixent, penso que hem de mantenir l'esperit original, perquè això no es perdi". La Melero aplaudeix: "Tens tota la raó":

Arribarà el dia que veurem un gazpacho a la catalana? Qui sap.