No hi ha aficionats més il·lusionats aquesta temporada que els que vesteixen de color blaugrana. El Barça és un clam i els culers tornen a gaudir de veure els seus partits. Silenci, crispetes i prepareu les mans per aplaudir perquè les hores que juga el conjunt culer són un espectacle. L'aposta de Laporta pel nou entrenador ha estat un encert total i cada vegada que recordem l'equip és inevitable no pensar en tots els nens que han pujat del planter. Quina eufòria col·lectiva porten tots els espectadors i és normal. Tots els jugadors que porten tota la vida a la Masia sembla que visquin el Barça d'una forma molt més intensa. Un gran exemple d'aquest sentiment és Gavi, un dels futbolistes més estimats dins i fora del vestuari. La seva lesió va deixar tocats als aficionats i a Xavi Hernández, perquè la seva passió pels colors blaugrana el feia ser el jugador que més pressionava.
Gavi és una bèstia. És impossible que perdi alguna pilota dividida i si fa falta la treu amb el cap. El jugador és així, intensitat, passió i sentiment. Just el que li faltava al Barça la temporada passada. Aquesta sensació que representa dins del verd el converteix en un dels preferits de la plantilla. Ara ha tornat més fort que mai i aquest cap de setmana ja vam poder gaudir els seus minuts com a titular. Després de la seva llarga recuperació podem afirmar una cosa, ha tornat tal com va marxar, com un tren. El futbolista no ha perdut l'espurna característica i ha recuperat el somriure tocant la pilota en partits oficials. Tot i les bones sensacions que té aquesta temporada, Gavi no oblidarà mai aquests mesos fatídics de rehabilitació en rehabilitació i l'última història que ha publicat ens ha tocat el cor.
Pel que hem pogut veure en alguns vídeos, el jugador és una persona de 10 fora dels terrenys de joc. Tots els processos de recuperació necessiten paciència i simpatia amb tots els metges i fisioterapeutes i Gavi, s'ha guanyat el cor de tots. Després de pràcticament una setmana de la seva tornada com a titular, un dels fisioterapeutes li ha dedicat un text que ens ha tocat la fibra: "Hoy, hace un año que este hombre empezó a andar un camino que parecía no tener fin. Hace un año salías de quirófano. Con los pies por delante; algunos te dieron por muerto". El seu nom és Pablo Merino i parla sobre què sentia Gavi després de la dura lesió. "Un año después has demostrado, una vez más, de qué estás hecho. Porque la medida de quienes somos, está en lo que hacemos con lo que nos es dado. Orgullosos es poco. Excelsior". El missatge és per agafar mocadors i eixugar-se les llàgrimes.
Mirar endarrere després d'uns temps foscos és una de les sensacions més profundes que es poden tenir. Òbviament, el jugador també ha volgut donar-li les gràcies públicament i ha publicat una història responent-lo: "Gracias todo a ti amigo". Les relacions professionals, si es tenen bé, poden crear grans amistats. Ens encanta veure la part inèdita del procés de recuperació d'un futbolista. A partir d'ara tots dos tindran una relació molt especial. Amb la pell de gallina veient les paraules del fisioterapeuta, celebrem que el jugador hagi acabat amb èxit el seu procés. Gràcies, Gavi, per demostrar-nos i reconèixer la part del futbol que no es veu.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!