Gene Hackman és l'última gran estrella del cinema viva. Deixant de banda la popularitat de Harrison Ford o la vena artística de Clint Eastwood, Hackman és L'ACTOR, amb majúscules. No ha fet ni una pel·li dolenta en tota la seva vida. No ha interpretat un mal paper en tota la seva carrera. Els fans l'han vist marxar del cinema sense fer soroll, de sobte. Un bon dia algú es va preguntar: ¿i Gene Hackman? Que ja no fa pel·lis? I es va publicar que pateix d'Alzheimer però en realitat té problemes de cor i viu fastiguejat de Hollywood. Les malalties aparten les estrelles com la que afecta Jack Nicholson, un altre gran entre els grans. Però Gene Hackman té quelcom d'indiscutible, de bon actor, de personalitat sense impostures, d'anti-estrella de Hollywood, d'obrer de l'actuació. Ell és la raó per estimar el cinema. Aquest 30 de gener ha fet 93 anys i els fans, com el crític Toni Vall, han trobat una imatge recent de l'actor molt canviat, feliç, somrient, molt gran, d'edat i de presència:
Fa anys que està retirat, ha fet literatura, va omplir titulars per la seva suposada mort, però el seu representant va aclarir que és viu i saludable, i dedicat a escriure llibres. Hackman va actuar per última vegada el 2004, a l'oblidable comèdia "Benvingut a Mooseport", i quatre anys després va confirmar que s'havia cansat i no trobava a faltar Hollywood. Ha publicat cinc novel·les de ficció que van del drama legal al western. La més recent, Pursuit (2013), és un thriller. La gota que va vessar el got va ser un test d'esforç. El metge li va desaconsellar qualsevol activitat amb estrés, i el cinema perdia el millor.
Té dos Òscars per millor actor a French Connection i per millor secundari a Sin perdón, però té altres papers que formen part de la Història del cinema, meravellós policia anti KKK a Mississipi burning, Lex Luthor insuperat a la saga Superman, advocat de les pel·lis de les novel·les de Jonh Grisham, com The firm o Cámara de gas, president dels EUA corrupte a Poder absoluto, pel·lis de submarins opressives com Marea roja... La seva presència millora qualsevol escena, qualsevol pel·lícula. Justifica passar per taquilla. Això és ser una estrella.
Quina diferència en la dignitat envellint amb el seu company a La tapadera, The firm. Un Tom Cruise operat i inflat com un titot. Cruise ha estat durant molts anys la gran estrella de Hollywood. Cada pel·lícula seva era un blockbuster, un èxit de taquilla, un esdeveniment. Només fa grans produccions, de ciència ficció o acció, "palomiteres", sense més propòsit que l'entreteniment adrenalínic Les seves dues últimes pel·lícules postergades a causa de la Covid, són Missió Impossible 7 i Top gun 2. La setena pel·lícula amb Cruise interpretant Ethan Hunt, un espia internacional, i la continuació de Top gun, on interpreta un pilot d'avions de guerra. Tom Cruise ha fet com l'altre protagonista de Top gun, Val Kilmer. S'ha operat tants cops que ha acabat deformant-se-li la cara. Tom Cruise ha reaparegut inflat com un titot, gros de les galtes com si s'hagués punxat un excés de bótox o s'hagués passat amb la cirurgia estètica cara a la promoció de les seves dues estrenes. Pot ser la seva permanent lluita per aparèixer més alt i més jove del que és. Als 60 anys ja no és aquell jove de Top gun 1. Massa bisturí, tint i bótox. Millor Gene Hackman als 93.
Els seguidors de Toni Vall ho tenen clar:
TOM CRUISE ABANS:
Tom Cruise, GTRES
TOM CRUISE ARA ALS 60:
Tom Cruise, twitter