Quan Gerard Piqué concedeix una entrevista, tots hauríem de deixar el que estiguem fent per escoltar-lo. Perquè el central del Barça és un regal pels espectadors i els oients quan seu a un plató o un estudi i comença a buidar el pap. O en aquest cas, quan seu a casa del youtuber català més famós del país, Jordi Wild, i el seu programa The wild project. El jugador blaugrana és una meravella d'entrevistat, el Pepe Rubianes del món del futbol. Si convidar a l'actor galaico-català era sinònim de rialles constants, d'anècdotes impagables i de titulars un rere l'altre, amb Piqué passa tres quartes parts del mateix. Saps que quan té davant un micròfon no dirà obvietats, es mullarà i les deixarà caure de manera meravellosa.

Gerard Piqué / @3gerardpique

Piqué mai no s'amaga de dir el que pensa. I bé que fa. A nivell esportiu, o sobre qüestions que tenen a veure expressament amb el seu club, ha deixat anar una perla rere una altra, sobre Bartomeu, sobre l'Espanyol, sobre la independència, sobre la seva relació amb Pep Guardiola o sobre la seva carrera esportiva. El moment més impactant, on se li ha entès tot, parlant del Barçagate: "Bartomeu ens va mentir a la cara a Messi i a mi. És una persona amb les seves inseguretats, el fet de voler tenir a tot el món content, el no saber dir que no. No saber afrontar els problemes. Els últims temps no el vam veure mai per la Ciutat Esportiva. Per què li poso la creu a Bartomeu? Quan em menteix a la cara amb el Barçagate. El club contracta uns serveis per criticar jugadors. Ens diu a la cara a Leo i a mi que ell no sabia res. Li diem que acceptem que no sabés res i que esperàvem que prengués les mesures oportunes. I després m'assabento que sí que ho sabia. Que em mentís a la cara en un fet tan greu... almenys dona la cara i demana perdó. Vaig sortir com un imbècil a defensar-lo". Bum. 

Gerard Piqué, amb Jordi Wild / YouTube

També ha dit el que li ha sortit del monyo quan ha parlat dels seus rivals. I la comparació ha estat de traca: "Fa temps que tinc tants diners com el pressupost de l'Espanyol. M'agrada més anar al camp de l'Espanyol que al del Madrid. Jo me n'alegro quan l'Espanyol puja a Primera perquè vaig allà a jugar. M'agrada anar allà, entrar al terreny de joc, que et xiulin desfigurats. Que riguis i s'emprenyin encara més. No hi ha res com a això al món. Diria que és millor que el sexe. Ho gaudeixo moltíssim més que contra el Madrid. És una ràbia continguda, un ressentiment d'anys. Els del Madrid són uns senyorets". Piqué, com si estigués a casa seva, també ha parlat de la seva vida personal. Per exemple, que de tant en tant, i amb mesura, no li fa fàstics a prendre alguna copeta, per exemple, un whisky amb cola... El que no sabem és quants whiskies amb cola es va beure una de les nits més angoixants de la seva vida, quan vivia a Manchester i jugava amb el United, abans de fitxar pel Barça.

Gerard Piqué, quan jugava al Manchester United

Al jugador li fa cosa explicar-ho, "porque es un mal ejemplo, porqué había bebido y conducía y me salté un semáforo y me paró la policía. Tenía 19-20 años". Li van fer bufar, però allà a Manchester no et diuen quin número has donat, sinó si has donat positiu o no. De sobte, sense saber ben bé com, "de la nada me encuentro en un furgón de la policía, esposado y yéndome al calabozo, a la cárcel. Se me fue de golpe toda la borrachera. En ese momento piensas: 'Se me va la carrera a la mierda, ¿qué mierdas está pasando?'". Piqué, angoixat, i camí del calabós: "Me dieron la bolsa aquella de 'pon todo lo que tengas'. Puse el móvil, las llaves... y me llevan a una habitación con una máquina enorme". Una màquina que mesurava el grau d'alcohol a la sang. "Si das más de 0,25 te quedas a dormir en el calabozo y mañana juicio rápido". El jugador, engoixadíssim, va fer l'impensable quan un dels polis va sortir de l'habitació: "Se va el policía un momento y... fíjate que estúpidos somos los humanos que nos lo creemos todo. Estaba desesperado... Se me habían quedado unas monedas en el bolsillo, unos 'pennies'"... I què va fer amb ells?

Gerard Piqué / @3gerardpique

..."No sé quién cojones me había dicho que si chupas las monedas, no das positivo... El policía se va y yo me meto todas las monedas en la boca y empiezo a chupar a la desesperada. Se te está yendo la vida. Los 'pennies'. Una asquerosidad brutal...". Però qui sap, la cosa és que va donar 0,22-0,23... "Me salvé de esa... ¿Fueron los pennies? Lo dudo, pero nunca se sabe". Què va fer després? "Una persona normal se habría ido a casa, pero pensé que era mi día de suerte y me fui al casino... creo que perdí". Geni i figura. "Como esas, tengo 3.000", li diu a Jordi Wild... Ganes d'una segona entrega. O millor encara, ganes que escrigui un llibre de memòries... seria absolutament meravellós.