No hi ha jugador en el panorama internacional que parli més clar que Gerard Piqué. Fins i tot parla quan calla. El central del Barça és una rara avis i fuig dels tòpics que envolten el món del futbol. Difícilment sentirem de la seva boca expressions tan poc originals com "el fútbol es así", "no hay rival pequeño" o "unas veces se gana y otras se pierde". Quan el jugador català parla, puja el preu del pa. Quan el "3" del Barça s'atura a la zona mixta, preparin-se per titulars sucosos.
Dir el que pensa quan ho pensa li ha costat més d'un disgust. Per mullar-se sobre la qüestió catalana els seus gairebé dos metres han estat lapidats des dels mitjans unionistes. Se l'ha xiulat pel que és, pel que representa, pel que fa, per com viu i pel que diu. Però a Piqué ningú no el canviarà i continuarà dient la seva. Fins i tot, quan no bada boca. Això és el que ha passat les darreres hores, quan un silenci seu etern ha estat la resposta més surrealista possible a la bateria de preguntes que li ha fet una reportera del programa Sálvame a les portes de casa seva. Una plantofada a la curiositat de la periodista en forma de cara de circumstàncies.
Situem el context. La Cadena SER avançava fa poc que Piqué havia estat denunciat per la Guàrdia Urbana després que una patrulla hagi aturat el seu vehicle en un carrer de l'Eixample de Barcelona, i hagués descobert que circulava conduint sense punts. Per embolicar la troca, Piqué va ser expedientat per un jutjat i ara la Direcció General de Trànsit assegura que el futbolista sabia que no podia conduir.
Al programa Sálvame han vist on sucar-hi pa i han enviat una de les seves reporteres, Laura Lago, a la casa del jugador. Allà s'ha trobat amb un Piqué que ha arribat caminant a casa seva, com un vianant més. La reportera explica, fent sang, que "Me consta que el club le ha dado un toque por su comportamiento por boca de su entrenador. Además, ha tenido una oportunidad única de demostrar su arrepentimiento durante los cinco minutos de conversación y preguntas". En una cosa s'equivoca Lago: no han estat cinc minuts de conversa. Només hi ha hagut preguntes.
La surrealista escena ha estat digne d'un culebrot de migdia. Només faltava música d'ensurts amb cada mirada de Piqué a la reportera i alguns primers plans. Perquè durant tota l'estona que ha tingut lloc la topada, inesperada per part del central, buscada per part de la col·laboradora de Sálvame, només hem sentit les preguntes que li anava fent ella i el silenci del jugador. Mirades d'incredulitat? De complicitat? D''estic fins els nassos'? La cosa s'ha tornat hilarant, però, quan ella li anava recriminant el seu comportament al jugador blaugrana i l'exemple que ha de donar i li anava fent recomanacions de treballs socials que podria fer pel bé de la comunitat com a penyora pel seu incívic comportament ciutadà al volant. Vaja, que Lago ha estat més corcó que la DGT. Pots veure el sublim "diàleg" clicant damunt la foto.
"Obre'm la porta, que m'estan bombardejant a preguntes"... Gerard Piqué no havia patit tant des de les escomeses dels atacants de la Roma a la passada Champions.