Els culers estem emocionats i amb el somriure d'orella a orella des que Xavi Hernández va aterrar a la banqueta blaugrana per agafar les regnes d'un equip que anava pel camí del pedregar. El tècnic de Terrassa va arribar com el salvador al club de la seva vida per substituir Ronald Koeman, però ningú, ni los más optimistas del lugar, albiraven una reacció tan fulgurant del seu equip. El Barça, de la seva mà, va a velocitat de creuer, juga com feia temps que no vèiem, ha tornat l'alegria al Camp Nou, els seus jugadors estan compromesos al màxim, el vestidor creu en ell, Dembelé, Pedri, Aubameyang i companyia juguen com cracks mundials, l'equip goleja i fa segles que no perd. Ell i només ell ha fet possible el que semblava impossible, que la travessa pel desert després de l'adeu del millor jugador de la història, Leo Messi, duri molt menys del que ens pensàvem. Com canten al Polònia, "que tothom pugi a la 'Xavineta'":
Doncs aquest diumenge a València, qui va baixar de la Xavineta, o en aquest cas, de l'autocar blaugrana, va ser ell. Però anem a pams. Victòria patidíssima al camp del Llevant, amb èpica final i gol al descompte de Luuk De Jong, remuntant un gol en contra inicial i sent la primera vegada en la història de la Lliga que un equip guanya el partit després que li hagin xiulat tres penals en contra. Continua la ratxa de resultats, que no de joc, tot i que com bé diu el tècnic, també va molt bé guanyar aquesta mena de partits de la manera com es va fer, on tothom suma, també els suplents que van sortir a la segona part. Els blaugranes continuen segons a dotze punts del Reial Madrid i tothom té la sensació que si finalment no s'arriba al miracle de guanyar la Lliga, la imatge de final de temporada que s'està donant dona motius per l'alegria i l'esperança que les coses grans tornaran a arribar ben aviat a Can Barça. D'imatges després del partit n'hi ha algunes, com aquesta impagable al vestidor culer, quan Xavi rebia els seus homes després de la victòria. Mirin com abraça l'holandès salvador al crit de "Vamos! ¡Cómo estás, cabrón!" o com els hi diu a Pedri o Eric que "¡Estas (victorias) también valen, máquinas!":
Després de l'eufòria en arribar a vestidors, les revolucions van anar baixant, i Xavi va anar cap a l'autocar de l'expedició blaugrana per tornar cap a casa. Un cop allà, es va seure al seu seient per pair la victòria i pensar en les seves coses. Però uns aficionats que hi havia a la vora van fer que el tècnic blaugrana tornés a baixar de l'autocar. Per què? Perquè va veure dos petitíssims aficionats, amb llàgrimes als ulls, que volien saludar i fer-se una foto amb el seu ídol i tenir un autògraf al crit de "Por favor, Xavi!, entre sanglots. I Xavi, sense pensar-s'ho ni un segon, baixa ràpidament i els fa els més feliços del món: "Pero no llores, campeón! Tranquilo, va hombre, va!". No només es fa la foto sinó que també agafa el més menut en braços, que no podia parar de plorar de l'emoció. Detalls de ser un dels més grans. Xavi, geni a les banquetes i fora d'elles, encara més gran:
Un detallàs de crack. Vaja, igualet que Cristiano Ronaldo, que li va fer un cop a la mà a un jove aficionat de l'Everton després de perdre amb el seu Manchester United i li va trencar el mòbil.