La jornada de dimecres del judici als presos polítics va ser la més maratoniana des que aquest va començar. La pressa del Tribunal Suprem per enllestir les declaracions dels acusats abans que dimarts vinent comencin a testificar els testimonis com Mariano Rajoy o Soraya Sáenz de Santamaría, la celeritat que li vol imprimir la Sala per la coincidència amb la futura campanya electoral, està provocant que hi hagi una sensació de vayan pasando, rapidito y sin demora que ve acompanyada de dies on es posa a declarar com en un embut, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Els acusats van tornar a la presó a les tantes, van sopar fred, i el matí següent, corre, corre, que te vas, llevar-se novament de matinada, sense dutxar-se, i cap al Suprem falta gent.
El 'davantal' diari de Jordi Basté a El món a RAC1 ha girat, precisament, sobre aquesta qüestió: "Els que fem programes de matí ens llevem molt d'hora, però amb un sou, i els caps de setmana els tenim lliures, i podem estar amb els nostres, i podem fer una migdiada, i fer una mica d'esport. Això amb els presos no està passant. Per culpa d'unes eleccions que no es poden interferir, que s'entén, es fa que ells hagin de recórrer 40 quilòmetres fins al TS i de tornada, que no es puguin dutxar al matí, que arribin i tinguin el sopar fred... Es nota clarament que la voluntat de la sala és 'anem ràpid que això ho hem d'acabar'... Però què és aquesta barbaritat?"
Unes paraules que no haurien d'haver provocat el més mínim debat. Però hi havia Gonzalo Bernardos a la tertúlia. I s'ha posat de manifest que tenim un seriós problema, o més ben dit, que alguns tenen un seriós problema, si es comencen a qüestionar els drets mínims, els bàsics com la higiene personal, perquè aleshores començaran a semblar-los-hi normals d'altres coses encara pitjors. Abans que parlés l'economista, el periodista Jaume Barberà recollia el guant de Basté: "Semblen bestiar, és molt indigne. El vicepresident, els consellers, gent electa de la Generalitat... és molt fort. S'han de preparar la defensa sense poder dormir molt per preparar-se quan et demanen 17 anys de presó! És normal que no es puguin dutxar ni quan es lleven?". Per Bernardos, sí.
L'argument del tertulià gira en la comparació: "Creieu que els tracten diferent de la resta de presoners? Em sembla que els tracten igual. Que els consellers tinguin el mateix tracte que 'Pepito Pérez', em sembla bé. Les presons són dures, jo el que reclamo són millors condicions per tots". Intervé Tian Riba: "Em sembla inhumà que no puguis dutxar-te al matí jugant-te 17 anys de presó en aquestes condicions i preparar-te així a preguntes de la fiscalia i l'advocat de l'estat". La resposta de Bernardos és de les que cal pair uns segons: "Doncs hi ha força gent que és inhumana perquè no tothom es dutxa pel matí, eh? Jo anomenaria condicions inhumanes d'altres, però privar algú de dutxar-se pel matí i dir-li que es dutxi per la nit, a mi no em sembla tan fatal".
Després d'uns segons de pausa, s'escolta a l'estudi un "Hòstiaaaa..." o un "És que el nivell, ja..." per part d'algun col·laborador, o un "Gonzalo, em comences a preocupar" per part de Jordi Basté. Agafa el testimoni Joan Julivert, per fer-li una rotunda reflexió a qui no troba un escàndol el que es fa amb els presos: "la diferència amb 'Pepito Pérez' i els altres presos és que aquests no estan sotmesos a la pressió d'una campanya electoral. I el més important: els drets humans no es qualifiquen en funció de la obligació que té de complir-los, sinó del dret. Podria ser que els acusats arribessin a la presó i no volguessin sopar, però perquè tenen el dret de fer-ho o no. I passa el mateix amb la dutxa i amb el dormir. Ho dic per aquesta concepció que tens dels drets humans, que em sembla una mica estranya".
Efe
Però la ironia de Julivert no fa trontollar la convicció de Bernardos: "Quan la justícia és ràpida, perquè és ràpida, quan és lenta, perquè és lenta... De veritat que en la carta dels drets humans està el dret de dutxar-se pels matins? És un dret humà essencial dutxar-se pel matí?"... I ara és Basté qui és contundent: "Mira Gonzalo: jo em llevo a les 4.15. Hi ha moltíssimes coses bones amb el que faig, però algun handicap. M'adormo i no em trobo bé al migdia perquè el cos no m'ho aguanta. Jo, Gonzalo, m'he de dutxar cada matí. Evidentment que em podria dutxar a la nit o que em sortissin ronyes de merda de no dutxar-me, és la meva llibertat corporal. Però estic parlant d'humanitat. Amb aquests presos o els altres". Pots escoltar el moment al següent àudio:
Basté, Riba, Julivert, Barberà, Carracelas... Deixaven clara la seva indignació, però intentaven mossegar-se la llengua per les declaracions de Bernardos. No així persones com Xavier Sala-i-Martin o eminències com Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona:
Com ells, la resta dels oients:
El debat de la dutxa ha dut un bany de realitat a molts oients: que lamentablement hi ha molts Bernardos que tenen aquests pensaments ignominiosos.