Nou ridícul de Jorge Bustos, director d'opinió d'El Mundo. Cada cop que agafa el mòbil i obre Twitter, o escampa alguna fal·làcia o s'estavella amb estrèpit. Clar, la seva àrea és l'opinió. No pas la informació. Passa tant de temps elaborant teories de conspiració i campanyes trifachites que ni recorda fets de domini públic. Tampoc té temps per consultar l'hemeroteca. Com a periodista, un fracàs. Com a humorista, va per dies. Li agraden els acudits homòfobs i no fa gràcia, però quan intenta ser punyent és un despropòsit amb potes.
Bustos suca pa en la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos i ataca el govern Sánchez, com sí no. Es torna a dirigir al ministre Marlaska, i com que no gosa repetir conyes made in Arévalo, beu d'altres fonts. El que raja d'allà, però, és aigua bruta, estancada, pudenta. De les que provoquen descomposició intestinal. Compara l'actual ministre amb un personatge dels 90, a l'altura del Dioni: l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán, corrupte i fugit de la justícia fins que es va entregar al sud-est asiàtic. Això sí: Bustos el corona com a ministre, "porque yo lo valgo". Un tret al peu que no passa desapercebut per a Gonzalo Boye, que només pot petar-se de riure.
Un crac, en Bustos. Aviat tornarà a protagonitzar alguna pífia més.