Quan Toni Cantó hi va, Gonzalo Boye hi torna. L'actor transformat en polític creu que és irònic i sarcàstic amb els seus comentaris, però que ho deixi estar: la improvisació no és el seu fort. Millor que es dediqui a recitar els textos que li escriuen. Perquè la galeta que li ha dedicat l'advocat de Puigdemont és de les que ressonen. Que Boye no és sant de la devoció de Cantó, és una obvietat. Però el que va explicar el lletrat del que li havia passat, va encoratjar el valencià de Cs a fer-se el punyent.
Revelava Boye que "Nos han entrado en el despacho durante la noche...todo revuelto pero no sabemos si también iban para robar mientras la empresa de alarma informó que no había “indicios de intrusión”. Si piensan que nos van a intimidar lo llevan claro. ¿Qué va a ser lo siguiente? ¿Mi casa, mi familia o yo? #Seguimos".
Si algú es pensa que pot intimidar Boye amb això, va llest. Toni Cantó no li ha deixat cap cap de cavall, però sí que li va deixar anar un:
No va ser l'únic tuit que va escriure el polític taronja. El divendres va ser intens i no va deixar descansar els dits ni un moment. Un dels fregaos on es va ficar va ser parlant del pin parental, atonyinant la ministra Celaá amb els termes que en ell són habituals per dir que els fills no pertanyen als pares : "Menuda burrada acaba de decir la Ministra de Educación... 'No podemos pensar de ninguna de las maneras que los hijos pertenecen a los padres'... ¿Y a quién pertenecen? ¿Al estado? ¿Al PSOE? ¿A los nacionalistas?". La xarxa ja li va dir de tot. Faltava Boye, que només ha necessitat quatre paraules i un retall de premsa. Perquè si Cantó sap rebuscar en l'hemeroteca, Boye també: