Seguim mastegant tot el que ens va oferir l'atípica gala dels Premis Goya 2021. Atípica en el format, tot i que no en algunes conductes. I no, no parlem dels 'machirulos' que van fer la seva retransmissió paral·lela de l'arribada de les actrius al teatre de Màlaga, fent una exhibició de sexisme via les xarxes de TVE. Un altre acte tradicional a determinada Espanya és la de menystenir i silenciar el català, i l'Acadèmia del Cinema va participar del ritual. Ho va fer, a més a més, en el moment més emotiu de la nit: el de l'In Memoriam (en el que no es va mencionar Rosa Maria Sardà) als professionals morts durant l'últim any, sota la interpretació per part de Vanesa Martín d'un tema amb autoria i ADN català: "Un núvol blanc", de Lluís Llach.
La preciosa cançó del de Verges, dedicada a la seva mare morta, es va transformar en "Una nube blanca". D'acord, Ana Belén va fer una versió en castellà anys més tard, i aquesta va ser la interpretada per l'andalusa, que segurament es trobava més còmoda en aquest registre lingüístic. Ara bé, sí que es va cantar "Happy days are here again" de Barbra Streisand en anglès original. Ho va fer una altra catalana, l'Aitana, que domina millor aquest idioma que el mateix català. El cas és que passa el de sempre: anglès o castellà sí, català ni parlar-ne. En tot cas, i "aceptando pulpo como animal de compañía", el que és imperdonable és que no es fes cap menció de l'autoria a la retolació televisiva. No hagués sobrat tractant-se d'una institució cultural com l'Acadèmia i d'un art tan disposat a posar crèdits interminables al final de cada pel·lícula. Almenys han escrit el nom de Llach al canal de Youtube de RTVE. Les xarxes, com l'actriu catalana Diana Gómez, es van adonar de seguida de la situació, i sense desmerèixer l'actuació de Vanesa Martín, que va ser preciosa, van dir la seva. Sentència? En català, molt millor.
La falqueta, sempre a punt. En comptes de tendir ponts, els omplen de claus i sots.