La Granja d'Escarp, al Segrià, ha rebut amb els braços oberts al Quim Masferrer aquest dilluns a la nit. Bé, amb els braços, amb les cames i amb tots els sentits oberts. I és que allà ha viscut una particular orgia... Orgia de flors, de colors, dels préssecs, del sexe de la natura... Un espectacle veure aquells camps, aquella posta de sol, aquells paisatges espaterrants...:

El Foraster 3
'El Foraster' a La Granja d'Escarp, al Segrià TV3

La veritable orgia, però, va ser de felicitat, d'emoció, d'empatia, de testimonis que ens van enamorar a casa i davant dels quals El Foraster va quedar commogut. És el que té la bona gent que es va trobant arreu de Catalunya en el programa més imprescindible i exitós de la graella de TV3. Com sempre, en Quim es va pixar de riure amb alguns veïns amb els quals va xerrar... o discutir. De què? Del que fos: del poble, dels Rolling Stones, de frankfurts.... 

El Foraster va veure camps plens de flors i va anar al riu a pescar (després de molta estona esperant, i esperant, i esperant, sense que passés res, "maaare meva, tots tres asseguts en tres cadires, esperant... y nos dieron las diez, y las once..."):

El moment, però, que ens va tocar més el cor va ser quan va trobar-se dos homes, en Jordi i en Franciscu, que tot i que semblaven "porters de discoteca", amb samarreta i ulleres de sol, eren pagesos, fills de pagesos, nets de pagesos i tota la vida dedicada al camp. "Si la cosa pinta mal, no se sap mai", diu un d'ells de broma, sobre la possibilitat de fer de segurata de discoteca... Una frase dita de broma... o no tant. Perquè alguna vegada han estat a punt de deixar-ho tot. Mirin què posa la samarreta d'un d'ells:

El Forasterw
En Jordi i en Franciscu, dos pagesos que ens van emocionar a 'El Foraster' a La Granja d'Escarp, al Segrià / TV3

"Si hem de plegar, ho farem lluitant. Si no hem de plegar serà perquè haurem lluitat prou". I és que com ells diuen, "ara comença el patir: la climatologia que ajudi, que no geli... I la pagesia també ha de lluitar contra altres coses com la burocràcia". Dos pagesos que no van poder contenir l'emoció quan recordaven què els hi va passar el 2021, "quan hi va haver una gelada poc usual a l'abril, que mos ho va rebentar tot, mos ho va cremar, no vam collir. En un quart d'hora se'n va anar tot. Pèls de punta". En Quim els hi pregunta què se sent en un moment com aquell. I ells, emocionats i llàgrimes sota les ulleres fosques, sense que els hi sortissin les paraules: "A plegar. Ho vam dir. De deixar-ho tot. Què has de fer... Però aquí estem. Som tossuts. I hem d'anar hasta el final. I ho aconseguirem. Tantes vegades caurem com mos aixecarem".

El Forasteree
En Jordi i en Franciscu, dos pagesos que ens van emocionar a 'El Foraster' a La Granja d'Escarp, al Segrià / TV3

Mirin-los bé. Els hi hauríem de fer un homenatge a ells dos i a tots els pagesos de Catalunya, que tot i el patiment constant, la seva entrega, amor, treball i hores de dedicació fan que, com va dir en Quim, emocionat, "heu triat ser pagesos i lluitareu fins el final. No pareu! No parem! Perquè sense pagesia no hi ha país. Desitjo de tot cor que els propers anys el clima, el temps, us respecti i que l'administració us faci costat. I que sapigueu que som molts, però molts, els que en aquesta lluita us fem costat". Paraules colpidores sobre un dels motors del nostre país, els pagesos. Sempre amb ells.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!