La mort de Manuel Cuyàs ha deixat tots aquells que el coneixien i van compartir mil i una tertúlies amb ell, en estat de xoc. Els darrers dies la societat catalana ha hagut de plorar la pèrdua de noms il·lustres de la cultura. Quan encara no ens hem recuperat després de les defuncions de Pau Donés o de Rosa Maria Sardà, aquest dilluns s'ha sabut la trista pèrdua d'un dels periodistes més reconeguts del país als 67 anys víctima d'una leucèmia.
TV3
Des que s'ha sabut la notícia, són moltes les veus que han volgut expressar el seu condol i han lamentat la mort d'un referent dels mitjans de comunicació. I d'entre totes les veus que l'han recordat, especialment colpidor ha estat el testimoni d'algú que els darrers quinze anys, pràcticament el va veure cada setmana, col·laborant en els seus programes de ràdio i televisió. Xavier Graset, director i presentador del Més 324, ha recordat algú que havia depassat la simple relació professional per passar a considerar-se un amic. Cada setmana el periodista mataroní intervenia al programa de Graset a TV3 per exposar les seves idees i fer-ho amb una manera com només ell sabia fer, tal i com ha destacat Graset a El món a RAC1, programa on precisament també va col·laborar Cuyàs, en una recordada tertúlia dels dimecres: "Ell i jo sempre ens enganxàvem perquè tenia un posat de barrufet rondinaire".
TV3
TV3
En resum, que amb la seva bonhomia se saltava els codis de les tertúlies pel forro: "Cuyàs, sempre deia 'un moment', i jo l'havia de tallar. Però era una persona amb un coneixement... tenia una capacitat d'agafar un tema quotidià i dir anècdotes, un pou de coneixement". Un Graset que no ha pogut contenir l'emoció en reconèixer que "Estic fotut, molt malament. Me l'estimava com un germà i em sap greu que ens hagi deixat i que no ho hagi superat".
Descansi en pau.