La catalana més feliç del cap de setmana era Greta Fernández abraçada al premi a la millor actriu del Festival de Donostia. Un paper fet a la seva mida: fa de filla d'Eduard Fernández a La hija de un ladrón. Greta, als 24 anys, ja s'ha fet el seu lloc al cinema amb una carrera incipient però coherent. Sense haver de passar, com altres joves, per la sobreexposició dels culebrots de TV, Fernández ho fa tot natural i creïble. Fins i tot manifestar-se políticament.
En temps d'actors i actrius poc moguts a mullar-se en el tema català, Fernández va dir a TV3: "Lo dels presos polítics em sembla una barbaritat. Que estiguin a la presó em sembla una vergonya". Mentre el Goya se li resisteix, els bascos ho tenen clar i la premien els primers.
Greta Fernández no té pèls a la llengua quan veu injustícies, no només amb la presó preventiva d'independentistes sinó amb el paperot d'Albert Rivera a Vallecas sortint cames ajudeu-me. El líder de Ciudadanos hi va anar a protestar contra els okupes però mai abans hi va anar a defensar ancianes desnonades per fons voltor. Greta retuiteja aquest vídeo que humilia Albert Rivera:
El cinisme de Rivera a un barri marginal sortint escortat perquè els veïns no el volen. L'escena bé val un retuit que posicioni Greta Fernández amb el que considera justícia, malgrat Girauta no la consideri dels seus. Premiada, catalana i sense complexos. La hija de un ladrón s'estrena el 29 de novembre. Apuntat.