Pau Sabaté té 30 anys i el mèrit que saber català li va suposar guanyar 39.375 euros. És el pot del desaparegut programa de TV3 El gran dictat d'Òscar Dalmau. Mereix una entrevista al diari El País com a traductor del grec al català de la Ilíada d'Homer. Sabaté gosa amb una versió en català més planer.
Amb unes credencials com aquestes, es fa indispensable saber el seu diagnòstic sobre l'estat actual de la llengua. I és molt cru: "Fa un any que visc a Grècia, i no sé com va la cosa, però és evident que el català té un problema polític: no viu en normalitat; fins que no sigui oficial, no farem res". El periodista d'El País Carles Geli el reprèn: "Però és cooficial" i el vencedor d'El gran dictat no s'amaga: "No ens enganyem: se sap que hi ha una llengua forta i un altra que s’ha de justificar; la batalla de l’ús del català es pot perdre, no és improbable: de jove, a primària tot era en català, i en arribar a l’institut, de sobte, emergia el castellà com a llengua més parlada. Crec que segueix així". Sí, segueix així.
A en Pau, que ni diu que sigui indepe i ha marxat de Catalunya a Grècia on haurà millorat el seu grec, se li entén tot: el problema és polític. No ho diu però En Blau interpreta que la solució per la llengua catalana hauria de passar per ser l'única oficial a Catalunya. Ser cooficial durant 40 anys l'ha mantingut en un segon terme. El risc de desaparició només el té una llengua: el català.