Aquest dijous hi ha dos articles que per separat expliquen la porqueria ultradretana que amaga l'Administració de l'Estat però que llegits junts són indispensables. Dos diaris tan oposats ideològicament com La Vanguardia i Público coincideixen que la pudor que desprèn la criminalització del Feminisme del 8-M per associar-lo al coronavirus des de la Guàrdia Civil fa tuf de clavegueres de l'Estat, les del català Jorge Fernándnez Díaz. Escriu Pilar Rahola contra l'exministre d'Interior.
Pilar Rahola: "És pura justícia poètica observar com l’Espanya del sanchisme posa el crit al cel, escandalitzats per les manipulacions que descobreixen als informes contra el Govern dels experts de la Guàrdia Civil, aquests mateixos que xipollejaven als espessos fangars dels Villajero. O que havien de fer cas del ministre de l’àngel de la guarda, un tal Fernández Díaz, que es carregava la sanitat catalana i muntava campanyes contra líders independentistes, segons beneïts enregistraments, en un revival del famós sex, lies and videotape , encara que sense el sex , se suposa. Tot el relat acusatori penal contra l’independentisme ha estat un edifici de mentides elevat a categoria de summa vergonya". La lectura de la columna és imprescindible.
GTRES
Per entendre el quadre sencer, Carlos Enrique Bayo desvela també avui a Público la trama ordida per l'ultrareligiós Fernández Díaz amb destacats membres de l'Opus Dei a la Guàrdia Civil, com el cèlebre Pérez de los Cobos: "Jorge Fernández Díaz construyó en la cúpula de Interior un círculo de poder compuesto por afiliados o simpatizantes del Opus Dei, o incluso miembros de la Orden Constantiniana de San Jorge a la que pertenece él mismo a pesar de no estar reconocida por el Vaticano. La Secretaría de Estado de Seguridad sigue estando controlada por adeptos a la Obra. Este sector siempre estuvo dirigido por Diego Pérez de los Cobos, quien sigue dominando la situación desde fuera".
Una escriptora que diu les coses pel seu nom com Rahola i un periodista d'investigació com Bayo que ajuda a entendre en mans de qui estem. I no només fa pudor. Fa por.