Avui és un gran dia per a molts culers que, com aquest servidor, ja que el Barça ja no juga la Champions, ens agradaria que qui la guanyés fos el Manchester City del millor entrenador de la història, en Pep Guardiola. I és un gran dia per molts motius: perquè el seu equip es va classificar ahir al vespre per a les semifinals de la competició on se les veurà amb el Reial Madrid, però també, perquè la manera com va quedar eliminat el seu rival d'anit, l'Atlètic de Madrid, va ser tastant la seva pròpia medicina. Resulta hilarant veure queixar-se els jugadors i aficionats del conjunt matalasser per com els jugadors anglesos perdien temps a les acaballes per mantenir el 0 a 0. Per no dir de la ració doble de crispetes que hi va haver a casa en veure un Cholo Simeone desencaixat, aplaudint amb ironia les pèrdues de temps mirant cap a la banqueta del City i esperonant el públic a fer el mateix. A l'entrenador de l'Atlètic li podríem dir moltes coses, però ens ve al cap una: lliçons, les justes. Que vingui ell i els atlètics, que basen el seu modus vivendi en el joc soterrani, en posar l'autobús, en que no es jugui a res, a donar lliçons a la resta, és per riure. A llorar a la llorería.

Cholo Simeone / Europa Press

El que haurien d'haver fet, veient com amb un joc ofensiu van sotmetre el City a la segona part, que les va passar canutes, hauria d'haver estat jugar així, o intentar-ho com a mínim, tant al partit d'anada com al primer temps, i potser n'hi hauria hagut prou per eliminar els anglesos. Però és clar, el Cholo tenía un plan. Doncs el pla els ha deixat sense Champions un any més, com sempre. Si has jugat de manera miserable durant 135 minuts, ara no et queixis. Si no vols pols, no vagis a l'era. Hi ha, però, un corrent d'odi indissimulat cap al tècnic de Santpedor i el joc vistós que ell proposa. Com passa amb Xavi ara, que ahir va dir una veritat com un temple: a ell i als culers no ens serveix guanyar 1 a 0 al final sense jugar bé. És la diferència entre el Cholo, que diu que per ell el bàsic és "ganar" i el que va pregonar Cruyff, que abans de la final del 92 va fer mític aquell "salid y disfrutad". Qui no vegi la diferència, ja s'apanyarà.

Pep Guardiola / Europa Press

A la capital cou de mala manera tot el que proposa Guardiola. A la mínima que poden, sulfuren bilis i menystenen el que fa. Josep Pedrerol, sempre enarborant la bandera disposat a tirar per terra el guardiolisme, evidentment, va començar així el seu programa d'ahir:

Escoltar el partit a la Cadena COPE també va ser curiós, per dir-ho suaument. Constants comentaris menystenidors cap a la proposta de l'entrenador català ("estos son los limpios ingleses, estos que van de guays por la vida, que hablan de los sucios españoles, están jugando como se ha jugado en la prehistoria, que luego no se quejen, el Cholo aplaudiendo, aplaudan, aplaudan"), referències a les seves paraules sobre la prehistòria i calladets, rient les gràcies i sense condemnar quan els aficionats de l'Atlètic, aquests que segons ell, van ser un exemple, nunca dejes de creer, i milongues com aquestes, aplaudint al final del partit, doncs aquests mateixos aficionats, abans, van començar a cantar tranquil·lament "Guardiola, hijo de p***". Creuen que a la COPE ho van condemnar?... Un minso: "Están diciendo Pep Guardiola hijo de tal... Simeone le hace el gesto con los deditos de pajarito de 'ahora no hablas, ahora no hablas'"... A la xarxa ja no li sorprèn:

Aaaiii, com se'ls hi veu el llautó a més d'un. Com rabien i no condemnen que els aficionats insultin Guardiola, com justificant que se'l pugui insultar perquè ha gosat perdre temps el seu equip... Doncs esperin perquè ara toca el Reial Madrid i els altaveus de la premsa de Madrid ja estan escalfant a base de bé.

Pep Guardiola / Instagram

Guardiola, meravellós, per fer-nos gaudir del futbol que pregona i per fer que els hiperventilats de Madrid treguin foc pels queixals.