Héctor Bellerín no està quallant gaire en el seu retorn al F.C.Barcelona. El barceloní va tornar l'estiu passat després de molts anys a l'Arsenal de Londres i d'una estada més curteta al Betis, a Sevilla. L'equip verd-i-blanc ocupa un espai important al cor del lateral. Hi ha una raó sentimental: el seu pare és seguidor incondicional de l'equip d'Heliópolis. Les imatges de Bellerín, assegut al camp i plorant el dia que va deixar de vestir la samarreta dels andalusos demostraven que, si fos per ell, s'hagués quedat per sempre més a Sevilla. Però el món del futbol és com és, els bètics no podien afrontar el seu fitxatge per motius econòmics i va haver de tornar a Anglaterra, on no el volien. Per això va buscar una sortida, i aquesta va ser la del Barcelona, el club on va créixer i va convertir-se en un jugador important. Va baixar-se el sou de forma dràstica per completar el moviment. Llàstima, però, que les lesions no l'hagin respectat i que el seu rendiment no hagi convençut Xavi Hernández.
Malgrat no tenir gaire presència al terreny de joc, Bellerín és un home que sempre destaca fora de l'àmbit futbolístic. Principalment pel seu atractiu físic i pel seu atreviment en qüestions de moda: tot li queda bé. El que potser no coneixiem tant és la seva capacitat per mullar-se en temes sensibles. Ho va fer tot just abans del mundial de Qatar, fent un exercici de sinceritat encomiable: reconeixia que professionalment no anar amb la selecció era una decepció, però expressava el seu rebuig insubornable al règim de l'Emirat i a la situació dantesca dels drets humans en aquell país. La hipocresia no va en el seu ADN.
Bellerín es declara apolític, d'esquerres i a favor de pagar més impostos
L'Héctor ho ha tornat a fer: és en boca de tothom per una entrevista que ha concedit al diari Ara en la que parla de temes ideològics, d'impostos i d'un assumpte calent, calent per a un jugador català i del Barça: la independència. Deixa titulars a dojo: "Soy apolítco, pero de izquierdas", "vengo de una familia en la que había meses que teníamos que hacer maravillas para poder comer", "debemos ser conscientes de lo que tenemos, de dónde venimos y deberíamos ser los primeros en querer ayudar a la estabilidad de nuestra sociedad”. Vaja, pagar més impostos: sap que és un privilegiat per formar part del món de l'esport d'elit. Aquestes frases ofereixen poc marge a la interpretació, no així els que fan referència a la qüestió catalana. Aquí hi ha teca.
L'unionisme en èxtasi en sentir Bellerín: se sent espanyol i no es mulla pel referèndum
L'unionisme s'ha exaltat en sentir algunes de les seves manifestacions. Està molt bé, tot i que passen per alt parts importants del seu discurs. Ells sabran. Aquestes són les frases de Bellerín: se sent català, però "soy español porque mis padres son de fuera de Cataluña". En quant al referèndum d'independència de 2017, saluden com a una oposició brutal i sense fissures la figura acrobàtica que fa per evitar respondre directament: "Me pilló en Londres". El que no sembla importar-los gens ni mica és una altra sentència que deixa negre sobre blanc i que podria aixafar-los la festa: "Defiendo un mundo global en el que todo el mundo sea libre para moverse y sentir lo que quiera". Imaginem que també l'anhel independentista, oi? La resposta la té l'Héctor Bellerín, clar. La resta només fa elucubracions i expressa desitjos. Els regals de Reis, però, arriben el dia 5 a la nit. La resta són pamplinas. En tot cas, fem una ullada al xup-xup de les xarxes.
A falta de futbol, Bellerín es destapa com a un crac de les paraules. De les que diu... i de les que omet.