Dilluns de retrobaments. Dilluns de tornada a l'escola. Els més petits, per descomptat, però també els professionals adults que es dediquen a la tele. Cas de la gran Helena Garcia Melero. La presentadora del Tot es mou estava igual d'impacient per tornar a la feina com els nens i nenes de tot el país que aquesta nit estaven neguitosos per tornar a retrobar-se amb els seus companys i amics. La Melero tenia motius de pes per tenir papallones a l'estómac, perquè si ja de per sí és emocionant el primer dia, encara més en el seu cas concret, estrenant nou horari. Des de En Blau ja vam informar en el seu moment que el Tot es mou i el Planta baixa intercanviaven lloc a la graella del dia a dia. El programa de la Melero passava de les tardes als matins i migdies. I el dia ha arribat aquest dilluns. Nou horari, nou decorat i la mateixa il·lusió i talent de sempre per part de la presentadora i els col·laboradors, la gran majoria, noves cares. Així ha arrencat temporada l'Helena, davant d'un fons encertadíssim, de color ben blau:
Continguts de l'estrena? La tornada a l'escola, l'adeu del tennis de Serena Williams, el presumpte jihadista detingut a Empuriabrava, el tifó Hinnamnor que s'acosta a la costa de Corea del Sud, l'informe del ministeri d'Interior del govern espanyol que vincula independentisme amb terrorisme o les cryptomonedes. Un poti poti de temes interessants i pertinents, amb el rigor habituals i la bona feina de la Melero i el seu equip en aquest nou format que dedicarà molt més temps que abans a l'actualitat del dia a dia. El programa s'ha renovat i finalment, després de treballar en els canvis durant l'estiu, ja s'ha començat a veure per on anirà la cosa. Un estiu on l'Helena, a banda de preparar la réentrée, ha pogut desconnectar gràcies a unes merescudíssimes vacances. Uns dies de relax total dels quals només n'ha deixat constància, via xarxes, amb una única imatge d'una preciosa buguenvíl·lia rosa en una de les parets blanques que decoren la preciosa Cadaqués on la periodista hi passa els estius des de fa ja molts anys.
Allà l'Helena ha pogut gaudir de tranquil·litat, de racons meravellosos, de passejades a mitja tarda o de banyets reparadors en alguna de les caletes que banyen un dels pobles més bonics del planeta. Bonics malgrat l'incivisme i la ignomínia d'alguns impresentables, dels que hi ha allà i a tot arreu. Gent que quan es troba en una platja, hi escampa allà la brossa, enlloc de fer-ho al menjador de casa seva. L'Helena ha col·laborat aquest estiu a El matí de Catalunya Ràdio aportant la seva mirada, com va fer a finals de la setmana passada, abans de redebutar a Tot es mou. Ho va fer queixant-se, amb raó, que "L'incivisme és tan gran que individualment hi ha qui discretament recull la brossa que altres han deixat". I ha posat l'exemple d'una dona que la va commoure aquest estiu i ha compartit amb els oients el que ha fet.
Explica l'Helena que després de les vacances, i abans de començar el nou curs, "tenia ganes d'aplaudir la tasca d'una dona anònima que he vist cada matí aquest estiu a la platja del costat de casa". Una dona anònima però que hauria de ser exemple per a tothom. Una dona que ha commogut l'Helena pel que ha fet cada dia. Explica la presentadora que "diàriament aquesta dona, de nom desconegut per mi, a les 8 del matí, quan les pedres encara són fresques i la mar calla, s'ha passejat per la cala recollint amb un bastó amb una pinça a l'extrem, tota la brossa que trobava: cada dia a la mateixa hora, el mateix recorregut i la mateixa quantitat de deixalles. Una bossa d'escombraries plena: una llauna, una ampolla de plàstic, una burilla, un tros de paper, i una bola d'alumini que el dia abans deu haver embolicat un entrepà... I així, cada dia. Allò que molts s'han deixat, ella ho ha recollit, sense fer soroll". És sabut que hi ha agrupacions que es dediquen a fer tasques com aquestes, però l'Helena ha volgut tenir un sentit agraïment cap a aquesta dona en concret, "podria explicar on era, però no cal, perquè no és el lloc, sinó el gest, el que volia agrair".
Bravo per ella. Tant de bo, però, no fos necessari que aquesta ànima compromesa i admirable, com la dona que ha vist cada dia a la platja l'Helena, hagués de sortir a pescar deixalles amb el seu bastó. Les deixalles que per desgràcia, han deixat els altres.