Un dels catalans que més ha triomfat arreu ha estat Eugenio. L'humorista tristament desaparegut ha deixat una herència multimilionària, no la del seu fill sinó la dels milions d'acudits que van fer riure tot un país. I començant cada gag en català: El saben aquell que diu? quan parlar català a Espanya no predisposava en contra. Ara es publica un llibre, Eugenio, que destripa el mite i explica el drama d'excessos i tristor que s'amagava darrera la sobrietat del geni. La biografia repassa la seva (mala) vida: un pare castrador, cocaïna i infarts. El llibre recorda com Eugenio reconeixia que l'humor de debò surt de la pena, dels moments tràgics, per evadir-se. Va morir damunt l'escenari, el març de 2001 durant una actuació a un piano bar de la zona alta de la Diagonal. Tenia 59 anys.
GTRES
Es va fer molt ric, va arribar a cobrar el doble que Martes y Trece: mig milió de pessetes per gala. Tres mil euros de l'any 80, cada nit. Tot per ell. L'atrezzo de cada actuació era barat: un cendrer, un paquet de tabac i un cubata. Però la vida el va castigar: va quedar vidu als 38 anys amb dues criatures. Va refugiar-se en el personatge, sense cancel·lar el show ni la nit que va enterrar la seva dona. Es va enamorar d'una altra noia, la que li venia els cartrons del bingo. El seu fill Jofre reconeix els excessos del seu pare: als 14 anys el feia anar de matinada a comprar-li Ducados. Jofre és l'autor del llibre i de la frase: "Él había sufrido ya un infarto y no se portaba bien. Fumaba tres paquetes diarios, tomaba sus carajillos y su whisky, coca también, pero jamás perdió los papeles. Yo jamás le vi borracho, pero es cierto que en los últimos años de su vida perdió su yo. Le miraba a los ojos y ya no le reconocía, no era él".
El llibre s'endinsa en dues dades poc conegudes d'Eugenio: que patia depressió i que es va refugiar en l'esoterisme. No se sap si una cosa va dur a l'altra però és com si el geni embogís: es va fer construir una piràmide dins la piscina per practicar "viatges astrals" i estava convençut que curava el mal de cap només tocant el crani amb les mans. El fill, segons recull el portal Papel, assistia impotent a aquest procés d'autodestrucció: "Era muy duro presenciar su destrucción. Dejó de creer en él y regaló su vida". Un final trist i un diagnòstic terrible per tots el que vam ser més feliços gràcies a Eugenio. De què va morir el teu pare? Eugenio va morir de pena.