És el nom d'aquest començament de Lliga: Jude Bellingham. A Madrid falta menys d'un Telediario perquè comencem a sentir la cantarella habitual de "¡Balón de oro!, ¡Balón de oro!" que des de la capital espanyola comencen a pregonar cada vegada que un jugador vestit de blanc destaca una mica. Ho van demanar amb Robben en època del millor Messi de la història, ho van demanar amb Robinho (sembla una broma, però no), ho van demanar amb Cristiano i ho van demanar amb Vinicius. I a la que Joselu marqui dos gols seguits, també ho demanaran per ell. Ara, la nova nineta dels ulls de la merengada es diu Jude Bellingham, a qui l'afició ja veu com el cinquè Beatle i li canten el clàssic dels de Liverpool

El '5' del Reial Madrid ja porta cinc gols en les primeres quatre jornades, algun d'ells decisius, com el definitiu 2 a 1 en la victòria contra el Getafe, al minut 95 de partit. El futbolista britànic s'ha posat al madridisme a la butxaca, gràcies al seu talent indiscutible, als seus gols, a posar-se l'equip a l'esquena i a ser el nou ídol del vestidor, agafant el relleu de Karim Benzema. Gràcies a tot això, però també, a la seva actitud un pèl xulesca, a certs comportaments, especialment en les celebracions, que tant agraden a la Castellana i al Bernabéu.

Aquesta darrera imatge és molt paradigmàtica de com és el personatge. Cames i braços separats, com si fos el Messies, mirant a l'afició de l'Athletic de Bilbao a San Mamés. S'observa en Bellingham una certa tendència a la fatxenderia, amb les aficions rivals i amb els jugadors rivals. Una imatge, amagadeta, evidentment, per la caverna, ha indignat els que no li riuen les gràcies al jugador anglès. Una imatge que va passar en el partit contra el Getafe, quan un jugador rival l'estava marcant i ell, amb un moviment ràpid, es va deslliurar d'ell. I què va fer just després? Humiliar-lo fent un gest de cara a la seva afició, com si l'estigués torejant. Una imatge miserable:

Això deu ser allò que diuen del señorío del qual tant es vanten a Madrid.